21.12.16

Natàlia Arroyo: “Catalunya jugaria entre les 15 millors d’Europa”

La selecció absoluta femenina de futbol juga aquest vespre (19.00 h, Esport 3) un partit amistós contra Galícia

Aquest vespre (19.00 hores en directe per Esport 3) juga la nostra selecció femenina absoluta contra Galícia, i la seleccionadora catalana, Natàlia Arroyo, no ha deixat cap detall a l’atzar. Precisa en la paraula, Arroyo destil·la saviesa futbolística fruit de les seves múltiples facetes: jugadora, periodista i entrenadora. La seleccionadora està orgullosa de dirigir a Catalunya -desitjaria fer-ho en un estat independent- i de tenir un grup de jugadores molt competitives i amb ganes de victòria. No en và, el potencial de les jugadores catalanes té un segell propi: un “futbol que agrada i que busquen altres clubs per trobar joc d’atac, qualitat i molta tècnica”. Hem parlat amb ella abans que aquest matí l’expedició viatgi cap a terres gallegues.

Fa una setmana vau donar a conèixer la llista de les 18 escollides. Satisfets amb l’elecció?
Sí, en Lluís i jo hem anat fent el seguiment durant tota la temporada. Els últims mesos ja estàvem perfilant la convocatòria pendent de concretar el partit. Quan vam tenir dia i hora només vam haver d’activar-la. Ha estat un luxe. A l’estructura principal d’altres llistes, hem afegit gent que està rendint en el dia a dia als seus clubs. És la millor selecció que podíem fer ara mateix per complir i ser competitius.

El Barça és ara mateix, i de forma indiscutible, la base d’aquesta selecció.
Sí, ho acaba sent, també hagueren pogut venir més del València o de l’Espanyol, però les blanc-i-blaves no han tingut un bon inici de lliga. Hem prioritzat l’estat de forma i el Barça és ara mateix un esglaó per sobre de la resta en objectius. A l’Atlético també, però no han pogut venir. El Barça és l’equip que marca el ritme a la Primera Divisió i el club ha posat tot l’interès a facilitar la presència de jugadores.

Natàlia Arroyo i Lluís Cortés.

Aquesta vegada no hi ha cap jugadora de fora de l’estat espanyol, per què?
Les hem tingut contemplades, però tenim dificultat del seguiment que els podem fer. No sabem quin era el seu l’estat de forma o el moment pel qual passen. Cada cop més les jugadores marxen fora als Estats Units, Suècia… i van entrant en una roda de seguiment.

És el tercer partit que dirigeixes: dues vegades contra Euskadi (1-1), ara Galícia. Quin nivell tenen les gallegues?
Crec que tindran i oferiran la millor de les opcions i tenen molt nivell en atac. Hi ha jugadores com Vero Boquete que és una de les millors d’Espanya, és molt versàtil i genera molt de perill. També tenen una de les màximes golejadores: Mari Paz del València. Així que tenen potencial ofensiu tot i no tenir gaire representació en equips de primera. Fins ara han demostrat disciplina tàctica i serà un partit difícil. Euskadi, en canvi, és una selecció amb més recorregut.

Quina diferència hi ha entre la selecció absoluta i la sub-16?
El que fa bonica la sub-16 és que té un seguiment diari. Cada setmana estem mirant partits, i fem seguiment de la jugadora. Hi ha més elements de formació i la gestió de l’aprenentatge de les noies és més ric. Les seleccions inferiors també passen més desapercebudes mediàticament. A l’absoluta, i com a seleccionadora, no tinc continuïtat. Avui hem fet un entrenament [ahir dimecres] i fins d’aquí a molts mesos no se’n tornarà a parlar. L’absoluta és a l’horitzó de cada any, tot i que intentem tenir més cites perquè mirarem de fer un partit de tornada amb Galícia quan acabi la temporada. Tenim jugadores professionals i amb maduresa futbolística diferent.

El nivell de competitivitat de la sub-16 és aplicable a l’absoluta?
Amb la Sub-16 competim a Espanya i a l’absoluta el partit té l’etiqueta de l’amistós, però el plantejament serà com si hi hagués punts o una copa en joc. Cap jugadora es planteja res que no sigui anar a guanyar.

Abans de la teva arribada a la banqueta (2014), Catalunya va estar sense disputar cap partit des de la temporada 97/98. És important no fallar cada any…
Sí. Intentem tenir representativitat al màxim i la federació va tenir la idea fa 3 anys de reencetar aquest projecte. El 2007 es va intentar fer un altre projecte perquè vam anar a Galícia amb el Fèlix Gimeno de seleccionador i jo encara jugava. Però després no va tenir continuïtat. Era una època diferent. Ser on sóc és un luxe i s’ha d’arrodonir la promoció del futbol femení. Si tenim seleccions als masculins per lluir el talent, les noies ara també estan marcant el to i trencant portes internacionals. Cada any hem d’intentar fer un pas més. També és cert que no estem reconeguts, i encara s’han de demanar favors, trobar dates i la complicitat dels clubs i jugadores.

El futbol femení evoluciona massa a poc a poc?
Estem fent els passos bons i ens hem de mirar a nosaltres mateixos. Veient d’on veníem i què fem, hi ha molt talent però no sé si esclaratà a temps. Cada cop tenim clubs amb estructures més professionals i els salaris de les jugadores són cada cop més bons. Ens hem de centrar a fer passes sòlides perquè el futbol femení ha tingut una història recent d’anar massa ràpid.

Com influeix Catalunya a pujar el nivell en el futbol femení?
Pel que fa a gruix de llicències, som un gran motor de l’estat espanyol perquè tenim un quart de les llicències i molta més tradició. Això ens permet crear una bona piràmide de competicions i avançar en les seves edats formatives. Altres comunitats autònomes no ho tenen i nosaltres hem fet bona feina de captació i fidelització de les jugadores. A més a més, la jugadora catalana té un segell molt propi, amb un futbol que agrada i que busquen altres clubs per trobar joc d’atac, qualitat i molta tècnica.

La selecció femenina té potencial per competir en l’àmbit internacional?
Sí, sense cap mena de dubte. Si mirem d’una a una les jugadores i el seu rendiment, moltes ja són internacionals amb l’espanyola i podríem fer un gran paper. D’un dia per l’altre no guanyaríem un europeu o un mundial, però ho hem de poder demostrar.

On posaries el futbol femení a casa nostra en comparació amb el futbol femení a altres països?
Ens agradaria posar-nos en un partit internacional perquè aquesta generació té nivell per fer-lo i sentir-nos orgullosos. S’han de passar molts esglaons perquè fins i tot la selecció espanyola no ha pogut demostrar que estigui a dalt. Podríem fer una molt bona fase de classificació quedant segones o terceres de grup i entrar en alguna repesca. Estaríem entre les 15 millors d’Europa, segur.

Entrenament previ de les jugadores de la selecció abans de viatjar a Galícia.

Anem a la base. Encara hi ha precarietat i marginació en la pràctica del futbol femení. Cert?
Cada cop menys. Ara hi ha més llocs on hi ha un equip on una nena pugui practicar futbol amb altres nenes de la seva edat. Hem millorat i animem als clubs a crear un futbol femení des de la base. Tot i que encara falta molt per fer, som uns privilegiats. Aquí a Catalunya ens costa veure-ho, però hem d’agafar perspectiva.

T’agradaria ser la seleccionadora de la selecció en una Catalunya independent?
Sí, evidentment. Tinc una selecció per fer coses bones independentment de si guanyem o no. A mi m’agradaria guanyar i la imaginació em vola. Estic molt orgullosa del càrrec i agraeixo a la federació que confiï en les persones que estem treballant des de la base. Ara estem en un context de partits amistosos, però amb la independència la feina dels entrenadors i les jugadores tindria més nivell. Seria un orgull representar el meu país i que poguéssim fer més que amistosos.

 

Fotos: Federació Catalana de Futbol.