12.09.07

Miquel Giménez: A favor del partit Catalunya – USA

A favor del partit Catalunya – USA
Miquel Giménez
12/09/2007
A favor del partit Catalunya – USA
Miquel Giménez
12/09/2007
Hi ha gent en aquest món que sembla haver nascut per a crear problemes. Coses senzilles, de sentit comú, que tothom pot entendre amb facilitat les converteixen en polèmiques kafkianes. Polèmiques que, tot sigui dit, provoquen mala maror i greuges entre la gent. Parlo del conegut tema de les seleccions catalanes i, en concret, del partit entre els USA i Catalunya que als senyors de la Federación Española de Fútbol no els fa peça. Bé, ni aquest ni cap altre partit on els jugadors catalans puguin participar-hi amb una samarreta que no sigui la de la Selecció Espanyola.

Sabran dispensar la meva colossal ignorància en aquest assumpte, però els senyors de la Federación i els responsables esportius o governamentals que prenen decisions en el sentit de prohibir les seleccions catalanes són, al meu entendre, més curts que la cua d’un conill.

No es pot legislar sobre els sentiments, a veure si ho entenem. De ben segur que hi ha una munió de persones que comprenen, i fins i tot justifiquen perfectament, que un jugador de qualsevol disciplina esportiva estigui orgullós de portar la samarreta d’Espanya i plori quan escolta l’himne. No crec que això faci mal a ningú. Aleshores, per quina raó s’ha de prohibir que qui té els mateixos sentiments, però cap a Catalunya, pugui fer el mateix? És incomprensible. És il·lògic. Tan feble creuen que és Espanya com per prohibir, així, amb totes les lletres, una cosa tan innocent com que un grapat de jugadors portin una samarreta diferent i juguin un partit de futbol? Senyors, que parlem d’onze persones en calça curta donant cops a una pilota, caram, i no pas de la revolució bolxevic!

Un escriptor digué que les petites mentides són les que generen les grans malfiances. De la mateixa manera, penso que coses com aquesta de les seleccions són les que fan que la gent acabi emprenyada de debò. Aquesta dèria de fer-ne de tot un debat, de qualsevol incidència una discussió agra i d’una senzilla petició un problema d’estat em cau tant lluny, que em recorda més les discussions de pati d’escola que la veritable dialèctica. Senyors que manen en això de l’esport a nivell estatal, deixin que cadascú jugui amb la samarreta que vulgui. I si hi ha gent que no vol jugar a la Selecció Catalana perquè desitja fer-ho a la espanyola, doncs perfecte. I a l’inrevés. Que es tracta tan sols d’un esport, a veure si ho entenen.

A mi em desespera aquesta polèmica, perquè és el típic cas en el què els piròmans socials i polítics s’estarrufen de goig enfront la possibilitat de poder atiar odis. Ignoro, en el moment d’escriure l’article, si la cosa es resoldrà favorablement o no, i si es jugarà el partit o no es jugarà. La senyora Pruna, responsable del Govern de la Generalitat en aquests temes ha dit que sí, i que els nord-americans estan astorats i no s’ho acaben de creure. Fins i tot es coneix que ja tenien venuts els drets de retransmissió. O sigui, que qui ho ha prohibit ha quedat com un perfecte tanoca.

Puc dir això des de la meva triple condició de socialista, no nacionalista i desafeccionat al futbol. Preciso aquests aspectes perquè, si a un servidor el tema que ens ocupa em té enfadat, no vull ni pensar com estaran els nacionalistes catalans a qui els agrada el futbol. S’enfilaran per les parets. I tindran raó.

Article publicat a e-noticies