Article de Lluís Simon a El 9 Esportiu
Està cantat, i publicat en aquest mateix mitjà, que una nova retallada estratosfèrica serà aplicada ben aviat al sector esportiu. És fins i tot comprensible. No cal que repetim aquí les prioritats i les línies vermelles que la població espera que no siguin creuades, que ho seran. Espanya està en fallida, ergo Catalunya. Però l’esport no és un capritx que tenim els catalans per sentir-nos millor quan guanya el Barça. És molt més que això i es pot demostrar científicament.
Si l’activitat esportiva baixa, automàticament pujarà la despesa en sanitat. “La difusió d’hàbits esportius entre una majoria de la població és un mitjà excel·lent per prevenir i tractar malalties.” No ho dic jo, sinó el professor David Moscoso en el pròleg de l’extens informe Esport, salut i qualitat de vida, editat per la Fundació la Caixa. La quantitat d’estudis que defensen aquesta premissa a tot el món és inabordable. La mateixa Generalitat fa temps que té el seu propi programa d’esport i salut. Retallar en esports és retallar en sanitat.
Si l’activitat esportiva baixa també ataquem l’altra gran línia vermella que tots tenim al cap, l’educació. “L’esport escolar desenvolupa la competència social i ciutadana, la comunicació lingüística, la capacitat d’aprendre i l’autonomia i iniciativa personal. Resumint, és responsable de la formació de l’individu en totes les seves dimensions”, escriu el doctor en pedagogia Jordi Puig i Voltas en un dels seus nombrosos estudis. La Generalitat, de fet, té el seu propi pla d’esport a les escoles. Si retallem en esports, retallem en educació.
Si l’activitat esportiva baixa també tindrem menys projectes d’integració social i en temps de crisi això és letal. “L’esport és element de cohesió i instrument per a la integració dels infants i els joves que es troben en situació de risc d’exclusió social”. Una altra sentència que signo amb els ulls tancats, però que en realitat és de la doctora de la Universitat de Vic Cati Gómez en el seu estudi sobre l’exclusió social per a joves vulnerables. Si retallem en esports, retallem en benestar social.
Si l’activitat esportiva baixa també disminueix l’activitat econòmica. És l’eterna discussió entre la teoria de Keynes i els seus enemics. Segons ell, l’expansió, i no la recessió, és el moment idoni per a l’austeritat. Segons l’Observatori de l’Esport, més de 500 empreses desenvolupen activitats productives relacionades totalment o parcialment amb l’esport. Donen feina a 22.000 treballadors i facturen uns 4.000 milions d’euros. L’esport representa el 2,3% del producte interior brut a Catalunya. Si retallem en esports, retallem en la nostra activitat econòmica.
Si l’activitat esportiva baixa la projecció exterior de Catalunya, també. L’Observatori de l’Esport considera que els reconeixements de federacions, l’organització de grans esdeveniments internacionals a Catalunya i la participació de les nostres seleccions en campionats internacionals són elements clau en el reconeixement de Catalunya com a nació. “Voler limitar l’acció exterior de Catalunya és el signe del nacionalisme espanyol més ranci”, va dir fa unes setmanes Artur Mas. Que ho apliqui al seu propi govern. Si retallem en esports, retallem en projecció exterior.