El 30 d'abril de 1994, el dia abans de l'accident mortal a Senna, l'austríac de 33 anys de Simtek va perdre la vida durant les proves a Santerno. Retrat d'un nen que havia perseguit la F1 amb totes les seves forces. A la seva làpida hi ha gravat: “Va viure pel seu somni”
Abans del campió, un altre home mor. Un pilot, un de molts, una figura borrosa a la foto de grup. Per això oblidat, liquidat en poques línies i consignat a l'oblit, aclaparat per l'onada emocional que acompanya -poques hores després de la seva- la mort de l'altre, el famós campió, l'estrella fascinant i turmentada amb la mirada plena de malenconia desconsolada i cortès, la més forta de totes. A finals de la primavera de 1994, l'austríac Roland Ratzenberger encara no havia complert els 34 anys i es trobava al capvespre d'una carrera que certament no era irresistible. Segur que ha guanyat molts diners, té apartaments arreu del món -Montecarlo, Tòquio, Salzburg-, però la felicitat sempre se li ha escapat accelerant, com un cotxe de carreres quan entra a la recta després d'una corba.
