19.01.09

Roger Garcia: “Demanar l’oficialitat és només un exercici de llibertat”

Roger Garcia
“Demanar l’oficialitat és només un exercici de llibertat”
Roger Garcia
“Demanar l’oficialitat és només un exercici de llibertat”
Exfutbolista

01/06/2008

Quin és el teu millor record amb la selecció catalana?
En tinc molts, però potser em quedaria amb el primer de tots, el Catalunya-Bulgària per a mi va ser el més emotiu. Però la veritat és que tots els partits amb Catalunya, sigui per l’afició que ve al camp, sigui pel propi sentiment quan et poses la samarreta, són molt especials. Juntament amb les finals que he jugat amb els clubs on he estat, els partits de Catalunya han estat els millors.

Què se sent quan jugues amb Catalunya?
És especial des del dia abans, quan ens trobem tots per fer l’entrenament previ, perquè t’oblides del teu club i et retrobes amb uns bons amics. I l’endemà, el dia del partit, vius un ambient que mai oblides.

Veus possible una selecció catalana de futbol competint oficialment?
Està més a prop. S’està treballant prou bé per aconseguir-ho, anem pel bon camí i l’únic que hem de fer és ser pacients i tenir confiança que ho assolirem. Cada cop hi ha més partits amistosos de futbol, cada cop hi ha més esports on competim arreu del món, i tot plegat em fa ser positiu.

Iniciatives com la de fer una Copa de les Nacions dins de la FIFA seria un pas endavant?
Tot el que sigui competir amb altres nacions és important, i si aquesta és una via per aconseguir cert reconeixement de la FIFA, endavant. El fet que el nom de Catalunya soni cada cop més per Europa és molt important.

Reclamar l’oficialitat esportiva és separatisme o llibertat?
Estem en un moment on bona part de la resta d’Espanya sovint no ens sap interpretar. Tot el que es diu des d’aquí, per a ells és “separatisme” i “accions radicals” i això no és així. Aquesta reclamació és simplement un exercici de llibertat. Potser ens haurien d’escoltar amb més serenitat; parlant, la gent s’enten.

És normal que els esportistes hagin de respondre afirmativament, potser en contra dels seus ideals, a una convocatòria d’una federació española?
No ho trobo bé, i molt menys amb sancions econòmiques o esportives. Tothom ha de ser lliure d’actuar com cregui. Si algú no es troba còmode jugant amb Espanya ha de poder dir “no” sense por.