Ara és l’hora
Xavier Vinyals
01/09/2005
Coneguda i feta pública la sentència del TAS (Tribunal d’Arbitartge de l’Esport) s’obre ara una nova oportunitat per Catalunya Ara és l’hora
Xavier Vinyals
01/09/2005
Coneguda i feta pública la sentència del TAS (Tribunal d’Arbitartge de l’Esport) s’obre ara una nova oportunitat per CatalunyaConeguda i feta pública la sentència del TAS (Tribunal d’Arbitartge de l’Esport) s’obre ara una nova oportunitat per Catalunya en el seu procés d’internacionalització com a país esportiu. Sense entrar en valoracions sobre la sentència mateixa -que per sí sola ja s’ho valdria- és evident que ara és l’hora de treballar de nou amb el màxim d’empenta, eficàcia i discreció de què siguem capaços. Ara és també, i sobretot, l’hora de la unitat de l’Esport català. Cal dedicar a les possibilitats que la sentència del TAS obre, tots els recursos necessaris. No s’hi val a estalviar en això, ens hi juguem massa. No ens podem permetre un mal resultat de nou. I no és només pel fet que la Federació Catalana de Patinatge pogués perdre aquesta nova oportunitat. És també perquè aquesta circumstància certament debilitaria les nostres posicions i no afavoriria de cap de les maneres la celeritat en el procés d’internacionalització de l’Esport català. Altrament, si el resultat que esperem finalment es produís, aquest element resultaria certament determinant de cara al treball actual i futur que d’altres federacions esportives catalanes estan fent o tenen intenció de fer. L’efecte “bola de neu“ seria d’allò més beneficiós per les nostres aspiracions. La porta gran estaria oberta. Cal ara doncs, que l’Esport català i totes les parts interessades i que puguin d’una manera o altre actuar i ajudar, siguin capaces de treballar amb més unitat que mai, sense protagonismes ni personalismes. Federació de Patinatge i UFEC, Administració pública i societat civil, partits polítics i mitjans de comunicació. Tots. Junts. Ara. És un objectiu de país de primera magnitud i per tant val tots aquests esforços. Igual com ho faria qualsevol altre país actuant en la legítima defensa dels seus interessos nacionals. Després, si convé, ja ens podrem tornar a barallar tots plegats ben legítimament, o bé defensant cadascú allò que cregui convenient o, simplement, dedicant-nos a seguir regant el nostre hortet. Però ara no. Ara és l’hora del rigor i de la serietat. Ara és l’hora de la discreció i l’empenta. Ara és l’hora de servir al País. No dubteu que des de la Plataforma actuarem en conseqüència. Ara és l’hora de la veritat. Que tothom sàpiga estar a l’alçada.
10.11.05