El pirata va morir el 14 de febrer de 2004. Avui ningú l’ha oblidat: la seva llegenda ha desafiat el temps. El ciclisme, l’esport i, sobretot, la mare Tonina la troba a faltar. Per això el campió de la Romagna va ser especial
El 14 de febrer de 2004, Itàlia es va despertar de bon humor: era dissabte, el millor dia per a Sant Valentí, la festa dels enamorats. A ningú se li va pensar en publicar alguns missatges socials per “compartir” llocs, llocs i sentiments. Ningú s’ho va pensar per una simple raó: les xarxes socials no existien. De fet, n’hi havia un: Facebook, “nascut” a principis de mes pel pare Mark Zuckerberg a la cantina de Harvard. Però aquí estàvem parlant d’una altra cosa. Política, amb Silvio Berlusconi al Palazzo Chigi al capdavant del seu segon govern; futbol amb el Milan de Cavaliere al capdavant de la taula; de costum amb la Scala de Milà encara tancada per restauració. Jannik Sinner només tenia dos anys i mig, mentre que el 28 de març a Miami es va protagonitzar la primera vegada d’un partit destinat a reescriure la història de la raqueta: Roger Federer contra Rafa Nadal. Res no presagiava un crepuscle de llàgrimes, dolor, estupor i ràbia. El bon humor del dissabte italià es va emportar després de les 22h, entre una copa de vi i unes postres. L’Ansa va tocar una darrera hora tancat per estrelles. Quan va passar, el significat era clar: notícia molt important. Aquell va anar més enllà, va paralitzar redaccions d’arreu del món: “MACO PANTANI IS DEAD”.
