Tercera jornada del torneig diumenge. El tècnic italià presenta els cinc jugadors del Top 14: “A Irlanda molt cor i determinació, però també errors sense excuses”
Una revolució substancial, però, d’altra banda, atès que anem a tocar a França, Gonzalo Quesada, evidentment, va voler respectar les tradicions del país en què, abans d’arribar a Itàlia, va fer tota la seva carrera professional, primer com a jugador i després com a entrenador. Per descomptat, la revolució va comportar llavors un gran nombre de caps tallats, però en aquest cas, el tècnic italià no parla de fracassos, sinó de la necessitat d’adaptar-se a un joc diferent i donar una oportunitat als altres jugadors. Així doncs, si d’una banda Quesada no rebutja la Itàlia que Irlanda va trepitjar fa dues setmanes a Dublín, per a la tercera jornada del Sis Nacions i el partit contra els blaus, previst diumenge a les 16h a Lille, va optar per confiar. sobre els jugadors que juguen al campionat de França.
francès
—
Ange Capuozzo (Toulouse), Monty Ioane (Lió) i Paolo Garbisi (recents d’un sorollós traspàs de Montpeller a Toulon), confirmats com a laterals, laterals i primers, s’uneixen en el XV titular pel centre Federico Mori (Baiona) i el migcampista scrum Martin Page-Relo (Lió). “Vaig decidir posar-los tots -explica Quesada- per diferents motius. Primer de tot perquè crec que ens donen equilibri, després perquè jugant al Top 14 estan acostumats a jugar contra aquests rivals, i això no és un petit detall, finalment perquè estem segurs que tindran una motivació addicional”. El mateix que tindrà, encara que no surti al terreny de joc: “Per a mi, evidentment, és un partit especial, vaig viure 24 anys a França, hi vaig passar tota la meva carrera professional, primer com a jugador i després com a entrenador. La selecció em va donar la meva primera oportunitat d’entrenar, em van formar a un alt nivell. És un equip que m’estima. I precisament per això m’interessa demostrar que estic al seu nivell i fer un bon partit”. Entre d’altres, un altre canvi a la XV es refereix a dos jugadors vinculats a clubs francesos per a la propera temporada: l’enganxador Giacomo Nicotera (l’agradaria a l’Stade Francais), preferit a Gianmarco Lucchesi (observat pel Toulon). Dues novetats a la tercera línia: els debuts com a titulars del número 8 Ross Vintcent i el lateral Riccardo Favretto. “No comptem el nombre de canvis -explica Quesada- simplement perquè eren necessaris per diferents motius: per adaptar-nos al joc que imaginem desenvoluparà, per fer jugar des del principi als que van començar a la banqueta, per compensar algunes ferides petites. La conclusió és que fa tres setmanes que tothom està treballant junts, així que l’equip no patirà. És el nostre primer Sis Nacions i la primera part d’un cicle de treball, hem de donar el màxim d’oportunitats als jugadors, que al seu torn estan preparats, i respectar el nostre compromís”.
creixement
—
De l’últim partit a Dublín, malament perdut 36-0, Quesada té una visió que va més enllà de la impossibilitat que es veu al terreny de joc per aguantar. “Els jugadors treballen molt cada dia i la seva ètica de treball és sorprenent. Amb Irlanda els vaig veure de tot cor, no es van rendir mai, fins i tot quan era clar que era impossible, van fer un gran esforç en defensa, la seva determinació no va flaquejar. Vaig veure el partit moltes vegades, vaig ser molt dur amb els jugadors per situacions en què ho haurien pogut fer millor, quan vaig veure errors de gestió que no tenen coartada. És difícil pensar en canviar les coses en tan poc temps, però cada dia que passa estic més segur que hem pres el camí correcte, que hi ha potencial que caldrà millorar i estic segur que aquest equip ens farà sentir orgullosos a tots”. La qüestió, però, subratlla Quesada, és tenir una estructura al darrere que permeti després pujar el nivell de la selecció. “Per reduir la bretxa amb els altres, a més de continuar i desenvolupar l’excel·lent treball de la formació humana, física i tècnica, cal augmentar la quantitat de jugadors d’alt nivell a què disposar. Hi ha un eix de desenvolupament important que veig i sobre el qual podríem intervenir, com s’ha fet a França: el Jjif, o més aviat la norma que determina els contorns del jugador de formació francesa. Amb l’obligació de filmar un nombre determinat d’ells al primer equip. Va ser el punt d’inflexió, no és casualitat que França hagi guanyat les últimes tres edicions del Mundial Sub 20. En comparació amb altres campionats d’Europa, el campionat francès té 10 vegades més jugadors entrenants, un 70%. Amb 20 anys ja es troben amb un parell de temporades del Top 14 a l’esquena”. D’aquí la proposta: “Si les dues franquícies, Benetton i Zebre, augmentessin la presència de jugadors italians fins al 80%, estic segur que fins i tot a curt termini tindríem un desenvolupament marcat”. Qui sap si s’escoltarà la petició…
formacions
—
França: 15 Thomas Ramos; 14 Damian Penaud, 13 Gael Fickou, 12 Jonathan Danty; 11 Louis Bielle-Biarrey; 10 Matthieu Jalibert, 9 Maxime Lucu; 8 Charles Ollivon, 7 Francois Cros, 6 Paul Boudehent; 5 Posolo Tuilagi, 4 Cameron Woki; 3 Uini Atonio, 2 Peato Mauvaka, 1 Cyril Baille. 16 Julien Marchand, 17 Sebastien Taofifenua, 18 Dorian Aldegheri, 19 Romain Taofifenua, 20 Alexandre Roumat, 21 Esteban Abadie, 22 Nolan Le Garrec, 23 Yoram Moefana. Itàlia: 15 Ange Capuozzo; 14 Tommaso Menoncello, 13 Juan Ignacio Brex, 12 Federico Mori, 11 Monty Ioane; 10 Paolo Garbisi, 9 Martin Page-Relo; 8 Ross Vintcent, 7 Michele Lamaro (c), 6 Riccardo Favretto; 5 Federico Ruzza, 4 Niccolò Cannone; 3 Giosuè Zilocchi, 2 Giacomo Nicotera, 1 Danilo Fischetti. Disponibles: 16 Gianmarco Lucchesi, 17 Mirco Spagnolo, 18 Simone Ferrari, 19 Matteo Canali, 20 Andrea Zambonin, 21 Manuel Zuliani, 22 Stephen Varney, 23 Leonardo Marin.
