Tot al matí.
Espero que encara us sentiu bé després d’aquella golejada que vam infligir diumenge al West Ham. Com sempre, el resum de les cites d’Andrew va ser una bona lectura. La mirada desolada i de mil metres dels pensaments de Vladimir Coufal era evident en format de text. No sé si té un gos, però si en té, fins i tot l’amor pur i sense adulterar que rebeu del millor amic de l’home no li hauria estat de consol el diumenge al vespre.
També em van agradar molt els pensaments de Bukayo Saka quan van ser entrevistats per Sky. Després d’haver marcat els seus 50è i 51è gols amb el club, i de fer-ne 100 aportacions en total, va dir:
Per ser sincer, estic molt content d’aconseguir-ho, però no estic segur de poder ser feliç avui. Vaig perdre algunes ocasions que pensava que podria haver marcat, ja ho sabeu, però òbviament és un gran èxit, així que n’estic orgullós.
La discussió sobre el bo que és Bukayo Saka és una mica redundant en aquest moment. Qualsevol que tingui ulls ho pot veure per si mateix i, per augmentar-ho, pot mirar la seva producció. Per al club i el país en el que va de temporada, té 20 gols i 14 assistències, i com vaig dir ahir, no sembla que l’haguem vist en el seu millor moment. La qual cosa fa que aquest tipus de producció d’un jove de 22 anys sigui encara més impressionant.
La pregunta realment és: fins a quin punt es pot convertir en Bukayo Saka? És evident que és molt ambiciós i molt motivat, dient després del West Ham:
Tinc els meus propis objectius. Sé que als mitjans els agrada molt comparar jugadors, però només intento mantenir-me en el meu propi carril i mantenir-me concentrat en el que volia aconseguir a l’inici de la temporada. Encara hi vaig i em queden unes quantes més.
Estic segur que aquests objectius són una barreja d’individuals i col·lectius. Potser està buscant arribar a la marca dels 20 gols, cosa que crec que és capaç, i això el posaria en la barreja amb alguns dels millors davanters que han jugat mai a la Premier League. Afegiu-hi més assistències (en té 11 a la Premier League i la Champions juntes) i tenim un jugador que fa un nombre important de contribucions de gols en una temporada. La qual cosa pot alimentar-se en aquells objectius col·lectius que tractaran de que l’Arsenal aconsegueixi l’èxit i guanyi un trofeu.
Tampoc és d’estranyar que sigui el nostre jugador amb més faltes, tant a la Premier League com a la Champions League, amb una mitjana de 2,4 faltes per partit a Europa i 2,1 a nivell nacional. Això, malauradament, és el que els passa als millors jugadors. A tots ens preocupa la freqüència amb què rep una puntada de peu, però és una conseqüència directa del perillós que és. Crec que és un testimoni de la seva mentalitat que mai s’ha deixat intimidar o intimidar per algun dels tractaments físics que ha rebut. S’aixecarà, tornarà a marxar, i la seva resposta és intentar fer mal al rival a canvi… amb la pilota.
El penal contra el West Ham diumenge també va ser una altra petita demostració del seu caràcter. Es va perdre una de crucial la temporada passada, i tot i que la resta d’aquella campanya es va desenvolupar com ho va fer per altres motius, devia estar al cap. Va ser el 2-1 la temporada passada, podria haver fet el 3-1, en canvi vam empatar 2-2. Diumenge va ser l’1-0, un altre punt d’inflexió en el partit, i va estar disposat a assumir la responsabilitat. Res d’això: “Vaig ser el que van fer falta perquè algú altre s’encarregui de les coses” (que sempre va sentir una mica més de superstició que de qualsevol altra cosa).
Tot això vol dir que el que tenim ara amb Saka és molt emocionant, i el que podríem aconseguir si continua en aquest arc ho serà encara més. Som testimonis d’un jugador de l’Arsenal Academy no només avançant pel seu club i el seu país, sinó que es pot convertir en un dels millors jugadors del món. Quan va ser l’última vegada que va passar? Cesc Fàbregas? Tot i així, la seva arribada amb 16 anys des de Barcelona el situa en una categoria una mica diferent? Suposo que heu de reconèixer Ashley Cole, tot i que on va acabar (i com) deixa una tensió òbvia al seu llegat a l’Arsenal. Abans d’això, és Liam Brady?
Aquesta és una companyia que cal mantenir, i tenint en compte el que sabem sobre el seu desig de seguir millorant i contribuint, potser un dels seus objectius individuals és convertir-se en el millor que ha sorgit mai de Hale End. I quin privilegi serà veure’l intentar fer-ho possible.
Fins demà.
La publicació Saka i el futur… va aparèixer primer a Arseblog… un bloc de l’Arsenal.
