Vull començar aquest dient que no estic eliminant Nicolas Jackson, ni molt menys. Tinc els meus dubtes sobre ell, però també puc reconèixer que encara és jove i té possibilitats de desenvolupar-se amb el pas del temps. Però les meves preocupacions eren allà, i sí, encara hi són després que ahir a la nit va marcar un hat trick.
Estic animant perquè Jackson aconsegueixi els seus objectius ahir a la nit. Sembla una gran persona i un molt bon caràcter per tenir al voltant. Fer callar els aficionats dels Spurs quan Cole Palmer va marcar el seu penal, i després tenir l’audàcia de fer la celebració de ‘Ronaldo Siuuuu’ quan va marcar va ser divertit. Ell estava a punt i m’encanta això d’ell. El seu caràcter sembla genial.
És la seva habilitat la que em preocupa una mica. Crec que ahir a la nit va mostrar uns quants tocs agradables i de vegades estava una mica més implicat que fa poc. Però encara va perdre GRAN oportunitats, i si els Spurs no baixaven a 9 homes, crec que tots estaríem tenint la mateixa conversa aquest matí sobre les preocupacions sobre Jackson. El capçal que va perdre des de la franja en blanc és inexcusable.
Va tenir el quart menys tocs (26) només per davant dels substituts Malo Gusto, Mykhailo Mudryk i Lesley Ugouchukwu, a tot el nostre equip. I abans dels seus gols va fallar dues grans ocasions.
Encara el veig lluitant per involucrar-se massa en jocs i fantasmes de vegades. Irònicament, crec que les millors parts del futbol es van jugar a la banda esquerra quan va derivar fora, i encara crec que el davanter ample és la seva millor posició.
El veig jugant amb un altre davanter, un que és més central, un que és un davanter més tradicional.
El Chelsea ha d’anar a fitxar un nou davanter al gener si volem tenir l’oportunitat d’arribar a la Lliga de Campions, no en tenia cap dubte abans d’ahir a la nit, i no en tinc cap dubte després d’ahir a la nit. Necessitem el punt focal en atac, un jugador que pugui agafar la pilota i enllaçar amb altres jugadors. I un jugador que sàpiga marcar tot tipus de gols i que tingui confiança davant la xarxa.
Per a mi, aquest home HA de ser Ivan Toney, i no, no m’importa la seva edat. Algú hauria dit que no a Harry Kane, de 30 anys, a l’estiu? No, jo tampoc.
Aquest equip NECESSITA jugadors més provats i experimentats per aquí i ara; Ho dic des de l’estiu. Necessitem fabricants de diferències i més maduresa, perquè en jocs com aquell d’ahir a la nit aquest tipus de jugadors s’aixequin per ser comptats i influeixin en els que els envolten.
Toney està demostrat, Toney té experiència i Toney és un davanter de qualitat. No crec ni un minut que el Chelsea es veurà desanimat per la seva edat, i tampoc ho haurien de fer. No només podem fitxar jugadors joves i crec que la junta ho està veient.
Portar un jugador experimentat de 28 anys per liderar el nostre atac seria la cosa més sàvia que farem aquest gener.
Tot i que no crec que valgui 100 milions de lliures, ni crec que acabarà per aquest preu, sí que crec que val una quantitat decent de bossa per resoldre el problema més gran que encara tenim.
M’encanta Victor Osimhen i, de fet, crec que si el ficàvem, vindria i demostraria la seva vàlua immediatament. Tanmateix, encara hi ha l’element de risc de venir d’un país diferent a una nova lliga.
No em malinterpreteu, però, tornaria a fitxar Osimhen, absolutament. Però crec que Toney s’adapta millor al que necessitem ara mateix.
El més important és que signem un veritable número 9 i els utilitzem com a punt focal que necessitem i ens falta. Mai he estat tan segur de res en els últims temps.
Un cop més, acabaré això en positiu. Estic animant perquè Jackson aconseguia els seus objectius ahir a la nit i em va encantar veure’l absorbir cada minut. Encara crec que té molt a oferir i espai per desenvolupar-se més. Tant de bo ara comenci i marqui més gols i silencii els meus dubtes que tinc amb ell, m’encantaria que ho fes. Estic totalment disposat a fer-ho.