Més de seixanta punts amb dos triples dobles per a les estrelles dels Nuggets, que reaccionen amb força després de la decepció del joc 2. Butler no és suficient per a l’Heat, Adebayo fluctua. Cursa 4 divendres a la nit a Florida
Després de colpejar la tanca en el quart període del partit 2, Denver respon amb la personalitat dels grans equips en el tercer partit de la sèrie, destruint Miami i recuperant així l’avantatge local a les Finals. Impulsats per Jokic-Murray, els Nuggets van vèncer als Heat 109-94 per liderar 2-1 a la sèrie. Partit realment espacial per al serbi i el canadenc que es converteixen en la primera parella de la història de l’NBA, temporada regular i playoffs, en anotar un triple doble amb almenys 30 punts al marcador en el mateix partit. El fet que aquest rècord arribi a les Finals diu molt del caràcter i la personalitat de Jokic (32 punts, 21 rebots i 10 assistències) i Murray (34 punts, 10 rebots i 10 assistències) capaços de pujar el nivell de manera exponencial. quan el focus és més brillant.
Actitud diferent
—
Denver sembla haver entès el missatge de l’entrenador Malone i comença amb una actitud molt diferent respecte al partit-2. Jokic intenta de seguida jugar el càrrec, recolzat per un Murray molt agressiu. D’altra banda, però, l’energia d’un Adebayo que ataca la cistella, amb resultats fluctuants, ajuda molt a les tropes de l’entrenador Spoelstra. Jokic ho fa una mica de tot i amb els seus moviments sota la cistella porta endavant l’equip visitant. Butler decideix accelerar en els últims minuts de la primera part i amb tres cistelles consecutives iguala el marcador. L’atac dels Nuggets rep massa poc dels titulars que no es diuen Jokic o Murray, per tant, els excel·lents minuts de Braun i Green a la banqueta serveixen de pa per a l’entrenador Malone a l’inici del segon període. Gordon intenta atacar el ferro amb el cap avall però no pot tornar a la pista, Denver encara es manté al davant fins que Martin es desperta. Vuit punts consecutius del jugador que va ser titular en el joc-1 van tornar a posar al davant l’equip local. El Kaseya Center torna a ser sorollós però un excel·lent Murray s’encarrega de silenciar els aficionats de Miami amb dos triples propis. Un parell d’esbroncades que no li agraden al públic local envien els Nuggets al bonus, així que Denver gestiona el final de la primera part amb certa disciplina, paraula repetida diverses vegades per l’entrenador Malone a la roda de premsa de la vigília del partit. -3 i arriba en repòs cinc llargs per davant, 53-48.
La fugida
—
Denver també comença bé al començament de la segona part i anota els sis primers punts del tercer quart, tocant així el lideratge de dos dígits. Miami lluita per seguir el ritme de l’equip de Colorado amb un Jokic que, com en el joc-2, pren possessió del tercer quart. Gordon mostra alguns signes de vida, Porter Jr. i Caldwell-Pope, en canvi, són massa poc concloents. Butler i Adebayo intenten mantenir Miami en línia però els Nuggets juguen millor i amb l’entrada d’un excel·lent Braun fugen. L’ex Kansas deixa empremta a la part final del tercer període, Denver arriba a +19 després pateix un triple de Robinson i una cistella de Butler en els últims segons i tanca la fracció per davant en 14 llargs. L’entrenador Malone premia un Braun molt sòlid (15 punts) amb els minuts d’un decebedor Porter Jr. que es manté a la banqueta al quart període i el debutant respon bé, empenyent els convidats a +21. Com és habitual, Miami no es rendeix ni un centímetre i intenta posar Denver en dificultats fins al final però, malgrat algunes emocions a la final pels triples de Robinson, els Nuggets es mantenen a una distància segura, passant així al lideratge de la sèrie, amb la cursa 4 que es disputarà divendres a Miami.
M’estimes: Butler 28 (10/20, 1/4, 5/6 tl), Adebayo 22, Martin 10. Rebots: Adebayo 17. Assistències: Lowry, Strus 5.
Denver: Murray 34 (9/16, 3/6, 7/8 tl), Jokic 32, Braun 15. Rebots: Jokic 21. Assistències: Murray, Jokic 10.
