El belga confessa a France Football: “Antonio segueix sent un dels millors entrenadors, amb ell al Chelsea la millor temporada de la seva carrera”
Des de la banqueta del seu debut a Nancy l’any 2007 fins al seu adéu al Madrid el juny passat. Entre 16 anys d’excel·lent futbol sempre interpretat com una passió, com un joc, mai com una feina real. Preferint donar emocions, potser donant un túnel als rivals, més que gols i trofeus. Fins i tot sense la Champions, la llista de guanyadors és la mateixa, però Eden Hazard podria haver fet més, molt més. En tot cas, el recentment retirat excampió belga es considera satisfet, només per sota de Messi, i satisfet amb tot el que ha aconseguit. Fins i tot quan Antonio Conte el va fer treballar molt al Chelsea, com diu llargament a France Football.
IDEA
—
En primer lloc hi ha la seva idea del futbol, concebut com un joc, un entreteniment, mai com una autèntica professió: “Encara que no et quedis 16 anys al capdavant per casualitat”, especifica Hazard, no disposat a treballar en formació. Així doncs, hi havia entrenadors que li van permetre alguns privilegis entre setmana i d’altres que no: “Conte és qui més m’ha demanat, cada dia. És un dels millors entrenadors i potser amb ell vaig fer la meva millor temporada al Chelsea, però no vaig aguantar més els seus entrenaments i sessions tàctiques”. Amb els altres va anar millor: “A Mourinho li va anar malament el tercer any, però a l’entrenament va dir als seus companys que anessin amb compte, que no em fiquessin fort, així que vaig agafar la pilota i vaig riure, recordant-li les ordres de Mourinho. .”
VI
—
Hazard reivindica la seva faceta una mica descuidada, en comparació amb les exigències del futbol d’alt nivell, també des del punt de vista dietètic: “Potser no en vaig abusar, però no hi vaig fer cas. M’agrada menjar i beure en companyia. Em va passar el vespre abans d’un partit per menjar a casa i beure una ampolla de bon vi. Per Nadal, per Sant Joan, no vaig renunciar als bons dinars i després vaig marcar igualment. I sempre hi ha hagut una bona ampolla de xampany a la nevera. Sabia que no tenia sentit seguir una dieta de totes maneres, perquè sabia que no jugaria fins als 40 anys”.
NIVELL
—
En definitiva, el belga està molt lluny del perfeccionisme de Cristiano Ronaldo: “Individualment –explica Hazard però– només Messi és més fort que jo. Ronaldo és un futbolista més fort, però no crec que des del punt de vista del futbol pur. Ho podria haver fet millor, però no ho volia. Sempre no m’han preocupat les estadístiques”. Després del Lille i el Chelsea, hi havia el Reial Madrid, un somni fet realitat. Però ràpidament es va convertir en un malson, per les lesions: “En un moment determinat, ni tan sols sabia per què: em vaig aixecar del llit i em vaig lesionar. El meu cos estava cansat i no podia descansar. Al final a la Reial vaig tenir la impressió que perdria la pilota fins i tot abans de rebre-la. Em sap greu haver decebut els aficionats”. L’inici del final, que va arribar tornant a sortir de la banqueta el 4 de juny de l’any passat, 16 anys després del de Nancy, com a jugador del Lille, l’inici d’una carrera una mica exagerada, però encara campió.
