Ja estan previstes dos desenvolupaments de l'SF-24 a Suzuka i Imola per augmentar la càrrega aerodinàmica
La nau espacial Red Bull ja està posada en òrbita i els altres els persegueixen. El primer rival, entre els monoplaça “terrestres”, és Ferrari. Les dues primeres curses del Campionat del Món, a Bahrain i l'Aràbia Saudita, van destacar que la diferència actual entre l'RB20 i l'SF-24 és d'unes quatre dècimes. El cotxe de Leclerc i Sainz, construït pel personal dirigit per Enrico Cardile, va demostrar una clara millora respecte al rendiment de l'anterior SF-23. En basar-se en un concepte totalment diferent, a partir del xassís completament redissenyat, té més marge de creixement. S'ha revisat la distribució de la força aerodinàmica, amb un fort centre d'estabilitat de pressió i hi ha un bon equilibri dinàmic. Mantenint sense canvis els dissenys de la suspensió, amb la barra d'impuls a la part davantera i la barra de tracció a la part posterior, les geometries i la cinemàtica s'han perfeccionat.
Al costat d'aquests punts forts clars, que fan de l'SF-24 una excel·lent base per començar, les dues curses celebrades van destacar debilitats que cal corregir. Per reduir la bretxa amb l'RB20, els desenvolupaments han d'anar en primer lloc a resoldre el problema de l'escalfament lent dels pneumàtics (escalfament). Un defecte que va sorgir clarament a Gidda, on va ser necessari completar dues voltes completes per colpejar la finestra tèrmica ideal, tot i que el cotxe estava ben equilibrat. Significa que la càrrega total del cotxe, especialment en la configuració específica per a un circuit ràpid com el Corniche, no era suficient per posar prou energia als pneumàtics. Una realitat, a més, immediatament captada pels tècnics de Maranello, que de fet havien escollit un alerón posterior menys “descarregat” entre les versions disponibles, precisament per limitar el problema.
Els enginyers, després d'haver identificat la manca de càrrega des de baix, tenen previst avançar amb una sèrie de desenvolupaments ja previstos. Haurien de debutar entre el GP del Japó a Suzuka, la quarta cursa de la temporada, i el GP d'Emília-Romanya a Imola, la setena cursa del calendari. A Suzuka hi hauria d'haver un nou pis, revisat en la forma dels canals Venturi i la vora lateral, amb noves especificacions també per a les ales. Però la feina de la plantilla aerodinàmica, encapçalada per Diego Tondi, hauria de produir canvis decididament més “visibles” a Imola. A la pista de Santerno, s'hauria de veure una nova versió de les preses d'aire laterals, de dimensions reduïdes, seguint la tendència llançada l'any passat per Red Bull. Han de ser més estretes, amb el llavi inferior més inclinat cap amunt, augmentant així el canal per sota per al pas dels fluxos d'aire. La solució seria funcional a una altra modificació, de nou als laterals, amb la secció posterior més afilada, semblant a la de la RB20, però no tan extrema. Aquests canvis haurien de garantir un augment de la càrrega generada, sense però alterar l'equilibri aerodinàmic, que ja és molt bo. El fet d'utilitzar les noves solucions (baix i laterals) en dos moments diferents permetrà als tècnics comprovar els efectes induïts pels elements individuals sobre l'equilibri general del cotxe, i així poder trobar la configuració ideal. L'objectiu és garantir que l'aerodinàmica de l'SF-24 funcioni segons les prediccions proporcionades per les simulacions. Això també és una estratègia, per poder apropar-se a Red Bull en el menor temps possible.
