23.06.16

“La selecció catalana estaria entre les vuit millors del món”

Entrevista a Tomàs Moral, president de la Federació Catalana d’Handbol

Aquest any la Federació Catalana d’Handbol celebra el 75è aniversari i ho fa just després d’haver superat una crisi econòmica que va estar a punt de dur-la a desaparèixer. Malgrat tot, l’esport no s’ha ressentit d’aquesta situació crítica i tots plegats afronten el futur amb il·lusió i ganes de continuar creixent. Un futur que també ha d’incloure el retorn de la selecció catalana masculina, que porta bastants anys d’inactivitat. El president de la federació, Tomàs Moral, ens en dóna més detalls.

Com es viu a la Federació el 75è aniversari?
Amb molt d’orgull. Estem fent molts actes amb els pioners de l’handbol al nostre país i això ens permet comprovar la importància que té aquest esport tan arrelat a casa nostra. Va començar a practicar-se abans de la guerra civil i el 1941 es va crear la Federació Catalana, quan l’esport encara es jugava amb 11 jugadors i en un camp de futbol. Després de 75 anys, és una alegria veure que a Catalunya l’handbol no para de créixer.

Quins actes s’estan portant a terme per celebrar-ho?
Per inaugurar la commemoració dels 75 anys vam fer un acte molt emotiu, el mes de març, en què ens vam retrobar amb moltes persones que han estat importants per l’handbol català en aquests 75 anys. També s’estan realitzant actes més petits organitzats per clubs, als quals donem suport, i també hem previst un acte d’handbol platja, perquè és una modalitat que en els últims anys ha agafat molta força. I també ens agradaria recuperar el partit de la selecció catalana masculina, que de moment no ha estat possible. A part de tot això, també durem a terme un acte social molt important que és el partit més llarg de la història.

En què consistirà aquest partit?
El 3 de juliol, des de les 8 del matí i fins que les forces aguantin, jugarem el que hem anomenat “El gran partit d’handbol”. La nostra previsió és que acabi tard, gairebé a la mitjanit. Dependrà del nombre de jugadors amb què puguem comptar, està obert des d’alevins fins a veterans. Hi haurà molts jugadors, molts àrbitres, i aniran fent rotacions cada 15 minuts. És un acte social i d’autoestima. El farem al Palau Blaugrana, que és un dels temples de l’handbol català, i hi haurà altres activitats socials al voltant del partit.

Precisament el 75è aniversari arriba en el moment en què la federació ha sortit del concurs de creditors. Es comença a veure la llum al final del túnel?
La veritat és que haver deixat d’estar en el concurs i poder optar a recuperar les subvencions pendents, que finalment s’han pogut acordar amb la Generalitat, ha permès la continuïtat de la federació. Que ens n’haguem sortit també ha estat bo per l’handbol, perquè des del 2011 havíem passat uns anys monotemàtics. La federació estava molt centrada en subsistir, i precisament amb el 75è aniversari hem pogut tornar a parlar d’handbol. No és només l’angoixa que sentíem fa 14 o 15 mesos, és que la federació estava a punt de desaparèixer.

Més enllà dels problemes que ha patit la federació, quin és l’estat de salut de l’handbol català?
La crisi de la federació afortunadament no s’ha traslladat a l’handbol. En l’última dècada l’handbol català ha notat un creixement important. El 2005 teníem unes 7.000 llicències i ara en tenim una mica més de 12.000. També hem crescut en equips, ara en tenim uns 626 i fa deu anys en teníem uns 400. Per tant, tenim un creixement important, sostingut, i cal destacar que els clubs fan esforços per promocionar l’esport i nosaltres hi donem suport. Una bona part del creixement que hem tingut també l’hem aconseguit gràcies a l’handbol femení. Fa uns anys la proporció masculí-femení era 80%-20% i ara l’handbol femení significa gairebé el 35%, això significa que els clubs s’estan interessant per fer més equips de noies.

Quins són els principals problemes que afecten els clubs i els jugadors d’handbol?
No són gaire diferents de la resta d’esports. Amb aquest creixement que comentava ara ens estem trobant que hi ha una gran manca d’instal·lacions, que és un problema que ja va viure l’esport català als anys 80, i malauradament la situació dels ajuntaments i del país no ens fan preveure que es pugui solucionar aviat. Altres problemes que tenim són la burocratització i els problemes que venen causats per les normatives laboral, fiscal i de seguretat social de l’estat espanyol, que afecten a molts clubs. No es pot obviar que un dels problemes que té el nostre esport és que les subvencions a federacions i a clubs han patit una gran retallada des del 2011, i en quatre anys a la nostra federació, per exemple, ens vam quedar sense un 70% de la subvenció. Això ens ha obligat a nosaltres i als clubs a explotar els recursos aliens i moltes vegades, per desgràcia, l’única solució és que el jugador o la família hagin de finançar l’activitat del club. Això ens està encaminant a una situació en què es farà molt difícil per la gent sense recursos poder accedir a practicar esport.

S’havia previst que aquest mes de juny hi hagués un partit de la selecció catalana absoluta masculina, però finalment s’ha cancel·lat. Per què s’ha pres aquesta decisió?
Pels problemes de calendari dels rivals, no ha estat possible trobar una data. A més, ens ha perjudicat que la selecció espanyola no s’hagi classificat pels Jocs Olímpics, perquè això ha fet que molts jugadors ja estiguin de vacances des del 5 de juny, quan va acabar la lliga ASOBAL. Hem contactat amb molts països, com Alemanya, Hongria, Brasil, Romania… i el problema que hem tingut és que del 6 al 15 de juny, que és quan volíem fer el partit, hi ha una eliminatòria d’accés al Mundial 2017, amb la qual cosa ha fet impossible que molts d’aquests països poguessin venir. Així com fa uns anys es feien partits amb molta facilitat perquè hi havia més espai al calendari, ara resulta impossible. Malgrat tot, intentarem trobar algun forat al calendari abans del 10 de febrer, que és quan acaben els actes de celebració del 75è aniversari, per poder recuperar els partits de la selecció masculina absoluta.

A banda, la selecció femenina continua jugant el Torneig 4 Nacions. Com es presenta l’edició d’aquest any?
Es jugarà el 22 i el 23 de desembre a Catalunya, i juntament al País Basc i a Galícia, aquest any la selecció convidada serà Itàlia. Serà un rival de molt pes que ens permetrà comprovar quin és el nostre nivell. En els últims anys, l’handbol femení català ha crescut molt, i avui podem fer una selecció catalana només amb jugadores de Divisió d’Honor, que fa uns anys era impensable.

Fent una mica d’handbol-ficció, ha pensat quin paper podria fer la selecció catalana en competicions oficials?
La femenina està en creixement, però hem de ser conscients que encara ens queda molt camí. Fa poc s’ha incorporat la Judith Sans a la selecció espanyola, però feia anys que no hi havia cap jugadora catalana a l’equip espanyol, des de la Cristina Gómez al 2004. Això vol dir que, per exemple, no guanyaríem a Espanya, però el nostre nivell a dia d’avui seria en un segon esglaó, per sota de les grans potències mundials.
En canvi, al masculí, tindríem una selecció catalana al màxim nivell. Podríem ser campions del món? Probablement no, o costaria molt, però estaríem entre les vuit millors seleccions del món, a un nivell comparable al que tindria Espanya sense els catalans. La prova del bon nivell és que els equips catalans sempre guanyen campionats de categories de base, i aquests jugadors són els que després arriben al màxim nivell en categoria absoluta.

Com creu que la independència podria afectar l’handbol?
D’entrada, vull deixar clar que aquí tothom té la seva opinió. Jo penso que seria la manera de tenir seleccions pròpies oficials, però això hauria d’anar acompanyat de més pressupost públic, perquè la diferència del que rep la Federació Catalana d’Handbol de la Generalitat respecte al que rep la federació espanyola del Consejo Superior de Deportes és abismal, com una vintena part. Segur que també hi hauria una injecció de diners privats, perquè la participació de la selecció en campionats oficials interessa l’empresa privada i hi ha un ressò mediàtic més gran, hi hauria més recursos. Seria una gran promoció de l’esport i del país. Per l’esport seria una gran millora, segur.

S’està treballant perquè Catalunya sigui la principal seu del Mundial femení del 2021. Com està aquest procés?
Hi ha un projecte que està liderant l’Ajuntament de Granollers, en el qual les seus serien aquesta mateixa ciutat, Lleida, Tarragona i Castelló. Durant els Jocs de Rio es decidirà quina candidatura és la guanyadora. És un projecte atractiu perquè gairebé tot el campionat seria a Catalunya. Tot i que hi ha problemes econòmics, esperem que l’empenta que està demostrant Granollers pugui tenir premi i tinguem el Mundial femení a casa nostra.