24.11.09

Per què?

Editorial

Passa el temps i la unió entre els catalans per tirar endavant les seleccions podria ser molt més gran. Històricament hi ha hagut catalans capaços de modificar la carta olímpica per impedir-nos ser a uns Jocs, presidents de Federacions Esportives Catalanes a sous de l’Espanyola o membres del mateix Consejo Superior de Deportes, disposats a fer qualsevol cosa per veure Catalunya competint contra autonomies i amb protagonisme mundial zero. Els casos anteriors són tristos i difícils d’entendre però hem de mirar cap al futur i sumar, sumar i sumar.

Els polítics que prometen i no fan, han de ser sincers amb ells mateixos, i això que n’hi ha que són dignes d’admirar per la seva incansable feina en pro de Catalunya i l’oficialitat de les nostres seleccions. Però, qui s’encarrega de denunciar els casos anteriors? Qui posa solució a la por d’alguns mitjans de dir les coses pel seu nom? De parlar de seleccions catalanes com una cosa normal i sense patir perquè l’endemà algú els truqui per allò que han dit? Per què no podem projectar al màxim nivell l’esport del nostre país, per què no ens deixen formar els nostres esportistes per representar-nos a les màximes competicions internacionals, millorar en definitiva l’esport català? L’esport és integració, solidaritat, salut i, de retruc, ens permet donar a conèixer el nostre petit país al món. A qui fa mal? Algú nega la presència d’Espanya? Algú critica que Puyol, Xavi o Bojan vagin a jugar amb la roja? Clarament no.

Per altre banda costa d’entendre, tot i que cada vegada les crítiques són menors, el tema lingüístic de Cruyff, el flamant nou seleccionador català de futbol. Per què hi ha gent que ho critica de forma gratuïta sense posar a la balança les altres coses positives que guanyem amb el seu fitxatge. Per què no es felicita la Federació Catalana de Futbol per haver assolit també un acord amb la Fundació Cruyff que projectarà la solidaritat i l’ajuda als més necessitats. Això tant important, més fins i tot que la pròpia llengua, per què no es valora? Cal criticar per criticar? Buscar sempre els 3 peus al gat i dir les coses sense conèixer-les a fons? Crec sincerament que no.

El periodista de TV3 Eduard Boet radiografiava molt bé Cruyff en un recent article a El 9 Esportiu. El 1992 es trobava a Alemanya treballant per la cadena Südwestfunk i se li va encarregar un reportatge sobre Catalunya. En la cerca de testimonis va triar en Johan. Durant la xerrada amb ell, Cruyff, va definir els catalans com a ‘’grans pancaires’’, que a les vuit del matí ‘’ja són tots a treballar’’, cosa, deia, ‘’impensable a Espanya’’. Assegurava que ‘’Catalunya hauria de ser independent d’Espanya’’, però política a banda, em quedo amb l’última frase: ”no havia vist mai ningú que s’estimés tant un país com els catalans”. Si us plau prenem-ne tots consciència. Uns i altres. Encara continuo preguntant-me Per què?

Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes