Mai oblidaré el primer partit internacional amb la Selecció Catalana absoluta
Xavier O’Callaghan i Ferrer
01/01/2005
Mai oblidaré el primer partit internacional amb la Selecció Catalana absoluta. Mai oblidaré el primer partit internacional amb la Selecció Catalana absoluta
Xavier O’Callaghan i Ferrer
01/01/2005
Mai oblidaré el primer partit internacional amb la Selecció Catalana absoluta.Mai oblidaré el primer partit internacional amb la Selecció Catalana absoluta. Va ser un 4 de Gener de 2000 a Granollers contra la tot poderosa selecció de Suècia, en aquells moments campiona del món. Ha estat l’única ocasió en que he vist el Palau d’Esports de Granollers ple de gom a gom, entregat amb cos i ànima amb la Selecció, fent un mosaic gegant en el moment en que sonava l’himne nacional de Catalunya. En guardo una fotografia que em fa posar la pell de gallina cada vegada que la miro. El resultat final va ser una victòria catalana 30-28 que ens feia veure que teníem un equip que ens podia permetre estar en l’elit mundial gràcies a una generació que estava en la seva maduresa esportiva. Malauradament mai vam poder contrastar-ho en una competició oficial i sempre vam haver de fer suposicions entre nosaltres per saber quin seria realment el nostre potencial en un campionat del món o fins i tot en uns jocs olímpics. Després d’aquell partit n’he jugat uns quants més, any rera any, fins el darrer partit abans de la meva retirada el passat mes de juny. En tots ells he pogut sentir la satisfacció de representar al meu país, l’orgull de fer saber als diferents equips contrincants que existim com a nació i la creença que algun dia allò seria un partit oficial. Són sentiments que com a jugador d’handbol no podré tornar a sentir però que com a català continuaré creient que són possibles, tot i saber que ens trobem davant d’una tasca d’enorme dificultat i de llarg recorregut. Ningú ens regalarà res, ens ho hem de guanyar amb el nostre esforç, com ho acostumem a fer tot els catalans. És una prova més de com som i com hem de continuar sent per tirar endavant com a país. No ens hem de sorprendre dels pals a les rodes que ens han posat i ens posaran a les nostres legítimes aspiracions, hi hem de contar. Tothom té dret a defensar les seves idees i postures i per tal motiu cal estar preparat. Com en l’esport, has de vigilar al teu adversari i has d’estar a l’aguait, sempre vigilant i preparat per que mai et trobi desprevingut, avançar-te als seus moviments i contrarrestar-los amb intel·ligència. Hem d’imaginar-nos qualsevol tipus d’escenari o situació per inversemblant que pugui resultar i estar preparats per actuar. No es fàcil haver de treballar amb aquestes circumstàncies i la feina per part de tots és molt difícil i digna d’elogi. Cadascú en el seu paper i tots fent pinya és la única forma d’assolir unes seleccions esportives oficials. El jugadors sabent que cada cop que Catalunya els necessiti han d’estar disposats a jugar, els directius donant suport a tots els nivells, els polítics fent la seva feina amb discreció i perseverància i la gent del carrer, com ara jo, recolzant tots aquells actes públics i partits que es puguin fer. És l’únic camí que ens pot dur a l’èxit, amb unitat i dedicació, fent que el nostre somni de poder-nos veure representats dins de l’esport com el que som, un país, sigui una realitat.
10.11.05