El nou vegades campió del món: “Pecco no es va sentir molt còmode amb la nova versió de Ducati i té un company incòmode com Márquez”
Per a Pecco Bagnaia, Valentino Rossi va ser primer un ídol, després un mentor, un col·lega i ara una figura directiva. El nou vegades campió del món va compartir moltes alegries amb el pilot de Ducati, com els títols del 2022 i el 2023. Però l’última temporada va donar sobretot a Bagnaia decepcions. “En els últims tres anys sempre ha lluitat pel Campionat del Món, ha guanyat molt demostrant el seu valor, el 2025 per una combinació de coses que no es va sentir molt còmode amb la nova versió de Ducati”, explica Rossi a Sky Sport. “Va lluitar i va ser recolzat per un company incòmode com Márquez. Estem en un moment difícil, estem intentant ajudar-lo a entendre com solucionar-ho i encara no ho hem fet. Encara no ho hem entès bé, però tornarà al davant per guanyar”.
èxit a Indianapolis
—
17 anys després del seu èxit a MotoGP, Rossi va tornar a guanyar al circuit d’Indianapolis. Aquesta vegada no sobre dues rodes, sinó al volant del BMW M4 GT3 Evo número 46 de l’equip Wrt. El belga Charles Weerts i el sud-africà Kelvin van der Linde van guanyar les 8 Hores d’Indianapolis juntament amb l’italià. “Va ser bonic”, continua Rossi. “Vaig tornar 10 anys després de l’última cursa de MotoGP allà, vam ser competitius, va ser una carrera increïble, va començar a ploure molt fort, va ser una gran emoció”. Fins i tot el 2008 el temps no va ser el millor: “Era el primer any que vam córrer allà, fins i tot llavors havia començat a ploure molt fort. En aquella ocasió vaig aconseguir guanyar després d’una baralla amb Hayden”.
el futur
—
Una cosa és certa: Rossi no té cap intenció de penjar definitivament el casc. “M’agrada córrer, em dóna plaer, sempre ha estat la meva passió. En el meu cap, després del MotoGP, volia pujar al cotxe. Físicament és més fàcil, així que encara que sigui gran puc competir a un bon nivell. Què em porta encara? Passió, diversió, intentar millorar, l’adrenalina de la cursa: són coses a les quals un cop t’hi acostumes sense t’acostumar”.
