L’esport italià gaudeix de Sinner i Antonelli, amics amb personalitats diferents però units per molts aspectes. I és només el començament de la seva carrera…
Jannik i Kimi, el primer acaba on comença l’altre, són la parella més bonica del món, nois de l’any 2000, número u en esports tan prestigiosos i tan populars que no ens sembla real. Jannik Sinner i Kimi Antonelli estan al volant de la locomotora d’un tren blau molt reeixit, gràcies també als èxits en esquí, atletisme, natació i voleibol… esperant que el futbol i el ciclisme tornin a aixecar el cap. Són dos nois plenament conscients del seu paper, perquè provenen d’un llarg viatge de compromís per sublimar el seu talent. Sinner, un tirol del Sud de 25 anys, lidera el rànquing mundial i a l’estiu va tornar a guanyar Wimbledon (el seu cinquè Slam): resultats mai aconseguits en la història del nostre tennis. Antonelli, un jove de Bolonya de 20 anys, és el nou fenomen de la F.1: al volant de Mercedes va guanyar 8 de les 14 primeres curses celebrades i lidera la classificació del Mundial amb 81 punts d’avantatge sobre el seu company d’equip George Russell. Prové de l’èxit a Madrid i el diumenge anterior també havia tornat bojos els aficionats de Ferrari convertint-se en el més jove que ha conquerit Monza. És lògic que d’alguna manera dues persones així es fessin amics: l’un el partidari de l’altre. Antonelli va anar a visitar Sinner a la final de Torí 2025 i aquest any a Wimbledon. Jannik, després de guanyar el Masters 1000 a Indian Wells, va escriure davant la càmera “Ben fet Kimi” perquè el bolonyes acabava de guanyar el GP de Xina i es trobava a Monza per l’èxit més prestigiós del seu amic pilot. Jannik i Kimi són dues cares de la mateixa moneda: dos joves de la Generació Z, fills del seu temps fets de sushi, xarxes socials i streaming. Dos números u tan iguals i tan diferents.
predestinat
—
Tots dos van començar amb el futbol. Jannik era un avançat número 10 amb un nas de gol. Kimi és un davanter pur, molt mòbil, amb bons peus. Sinner, de fet, també hauria estat un excel·lent esquiador. Va guanyar un campionat juvenil italià d’eslàlom gegant. Però en un moment determinat va escollir el tennis i es va traslladar a Bordighera a l’escola de Riccardo Piatti. La seva determinació va ser tal que en una entrevista, quan li van preguntar “què somies?”, va respondre tranquil·lament: “Somio ser el número u del món”. L’Antonelli, a més de futbol, va provar de nedar, però no tenia ni 6 anys quan el seu pare Marco el va posar al volant d’un kart. Si Jannik va trucar a la porta de Piatti, l’escola de tennis italiana més prestigiosa, amb 13 anys, Kimi a la mateixa edat va trucar primer a la porta de Ferrari (però no li van obrir…) i després a la de Mercedes. I en Toto Wolff va costar un amén entendre que el “petit” tenia un gran futur. Fins al punt que va debutar als 18 anys al seient que pertanyia a un tal Lewis Hamilton… Si Jannik va triar el seu món (el tennis en comptes de l’esquí perquè és un esport que permet corregir errors), Kimi va néixer i es va criar en el seu món del motor.
família
—
Ara pare, mare i germans són igualment personatges encara que tinguin el do de la discreció. Qui no coneix el xef Hanspeter Sinner i la seva dona Siglinde? Qui no s’ha identificat amb la mare que fuig abans d’acabar un partit perquè no aguanta l’emoció? El mateix passa amb Marco i Veronica Antonelli, tots dos implicats en cada metre del viatge de Kimi. I del mateix drap són Mark, el germà gran de Sinner, i Maggie, la germana petita del pilot. Famílies model que van saber dirigir sense condicionar i deixaren que els nens estessin les ales i s’enfunessin molt ràpidament. Sempre hi són sense ser mai feixucs. No és evident. Jannik viu a Montecarlo, on porta una vida privada, però la crida del bosc el porta sovint a Sesto Pusteria, a les seves Dolomites. El mateix passa amb Kimi, que es va anar a viure sol a San Marino, però el seu refugi de pau segueix sent Casalecchio di Reno, als afores de Bolonya.
amics
—
El pecador és més reservat. Defensa els seus amics de Sesto, amb els quals no ha perdut mai el contacte i al Principat de Mònaco passa l’estona amb altres atletes, amb els quals fa bicicleta, com el ciclista Giulio Ciccone, i els pilots Antonio Giovinazzi i Alessandro Pier Guidi. Mentre que l’Antonelli té un grup d’amics sòlids de l’institut amb els quals es va anar de vacances després de graduar-se i que el conviden a festes. Els dos celebren el seu aniversari (cinc anys de diferència) al voltant de Ferragosto. Poc se sap de Sinner, excepte que va celebrar el seu 25è aniversari en un restaurant de Montecarlo amb la seva xicota Laila Hasanovic. Mentre que Antonelli, pel seu 20è aniversari, va passar una estona amb fotos a les xarxes socials a l’Aquafan de Riccione enmig de la multitud de excursionistes de l’Adriàtic. Diners Tots dos ja són joves milionaris. Però cap dels dos es va veure aclaparat pel ric destí perquè volen alt, però tenen els peus a terra. Jannik, quan era a l’escola de Piatti, es va comprar una màquina per encordar personalment i estalviar diners en raquetes. I en acabar els tornejos juvenils, que gairebé sempre guanyava, començava a netejar les línies de les pistes de terra batuda. Kimi, després de la seva apoteosi a Monza, va optar per anar a Franciacorta a muntar un kart i recordar les seves arrels… Dos així coneixen el valor dels diners.
tifoide
—
Sinner es va fer aficionat al Milan perquè el seu company de pis a l’escola de Piatti era un fanàtic rossoneri i amb només un televisor, acabaven veient sempre els partits del Milan. Antonelli, en canvi, dóna suport a Bolonya perquè el seu pare Marco el portava sovint a l’estadi. Després de l’èxit de la Copa d’Itàlia del 2025 (contra el Milà de Sinner…) Kimi va sortir als carrers de Bolonya per cridar i tocar la botzina. Dos com aquest estan fets per emocionar-nos durant molt de temps. Similar en el camí de la vida, diferent en caràcter. Jannik és més reservat i racional, Kimi és més extrovertit i espontani. No hi ha competència, no hi ha millor ni pitjor. Són dos homes de qualitat que van deixar la seva “zona de confort” de petits per treballar els seus respectius talents. Dos amables campions que es posen una carícia al puny i l’emboliquen amb un somriure. Dos italians especials dels quals podem estar orgullosos i agraïts.
