Scudetto, la Juve hi és. Milà, uns alts i baixos per pesar amb els grans equips – el comentari

Ja no es podia definir com a entrada o sortida de la Juve, ja que només arriba a la seva novena temporada de campionat. Però, certament, si haguessin perdut i haguessin acabat amb -7 per darrere del Milà i -5 per darrere de l’Inter, la seva temporada pel que fa a l’escudetto ja hauria estat en un fort augment. En canvi, els bianconeri han aprofitat les absències dels rossoners, la seva superioritat numèrica des del final de la primera part i un autogol per quedar -2 per darrere de l’Inter, pujar a -1 per darrere del Milà i dir al campionat que la Juve hi és. Amb les seves qualitats i les seves limitacions, amb la necessitat de millorar el seu joc, de recuperar el perfecte estat de Vlahovic i Chiesa, però també amb una defensa sense jugadors estrella però sòlid (quart partit consecutiu sense encaixar cap gol i sisè en nou en total) i el creixement d’alguns homes com Kean.

I després hi ha Europa, que d’una banda manca a Allegri però que de l’altra garanteix un excedent de repòs i una menor despesa d’energia física i nerviosa. Agiteu-ho tot i en sortirà un còctel que potser no és el millor possible, però que pot satisfer paladars no massa exigents i satisfer la set de tornar a ser protagonistes de clubs i aficionats. A l’11 contra 10, la Juve potser hauria pogut fer alguna cosa més que el gol trobat i dos xuts de Vlahovic aturats pel vell fiable Mirante. Allegri estava furiós amb la gestió de la pilota poc perfecta que mantenia al Milan en el partit, va cridar, es va treure la jaqueta, es va treure la corbata, en definitiva va fer un d’aquells espectacles que avui són freqüents i que van ser rars en els cinc. -campionat anual. Però també cal dir que al darrere, a part d’un parell de ràfegues de Leao, un cop va tenir la superioritat numèrica Szczesny ja no es va arriscar res. També perquè Pioli, després de sacrificar Pulisic després de l’expulsió de Thiaw, segurament no va millorar l’efectivitat de l’atac del Milan amb la substitució de Giroud-Jovic. Així, la Juve s’emporta tres punts fonamentals i ja té com a objectiu el partit a casa del 26 de novembre contra l’Inter després del descans internacional. Primer s’enfrontaran al Verona a casa, a la Fiorentina a casa i al Càller a casa: el calendari en paper, a part del partit fora de casa al Franchi, somriu a Allegri. L’Inter, en canvi, s’enfrontarà a la Roma i el Frosinone a casa, l’Atalanta fora i dues vegades a la Champions contra el Salzburg. Cinc partits contra tres. Falta un mes però per als aficionats ja ha començat el compte enrere pel repte més sincer.

I Milà? D’un cop va perdre el lideratge i el seu rècord d’invicte a casa. És la segona derrota forta d’aquesta temporada després de la derrota del derbi per 5-1. Aquest nocaut, però, és objectivament diferent i molt menys clar, considerant també les absències inicials de Maignan i Theo i després la inferioritat numèrica. No va ser un Milan brillant, però abans de l’expulsió la millor oportunitat havia recaigut en Giroud (que després va resultar ser l’única del partit rossonero…) i en defensa l’equip s’havia arriscat molt poc. Jovic va entrar a la segona part i no Okafor: es manté la impressió, gairebé segura, que falta un diputat igual a Giroud. I potser caldrà buscar ajuda al gener: el Milan té moltes solucions a l’exterior, però l’únic final ofensiu real segueix sent el francès que, amb 37 anys, no pot garantir la continuïtat de les actuacions i els gols al campionat i a la copa. Sí, la Champions: dimecres el Milan vola a França contra el PSG i després anirà a Nàpols. Dos reptes molt difícils que donaran més respostes sobre el valor de Milà. No es pot passar de la riquesa als draps (i viceversa) contínuament, però cal ponderar els rossoners contra els grans equips: fins ara amb l’Inter i la Juve zero punts.

A més de l’avenç de la Juve i de la primacia redescoberta de l’Inter, la jornada de campionat també va veure el retorn del Nàpols. Aquesta nit la Fiorentina serà al terreny de joc en el derbi toscà contra l’Empoli. En guanyar, el conjunt italià arribaria a la Juve als 20 anys i trobaríem els 4 primers equips a dos punts. L’Atalanta (16), la Roma (14) i la Lazio (13) també estan a l’alça. El primer grup va agafant forma amb la inclusió, a més de la Fiorentina, del Bolonya (14) que es perd diversos punts per errors arbitrals. El Shaarawy va donar la victòria a la Roma al final del guió habitual: avorriment-patiment-embarcament final. Diumenge vinent Inter-Roma, partit de Lukaku, amb una altra absència de Mou a la banqueta contra el seu antic equip (sisena expulsió al campionat en dos anys i una mica: una enormitat). Després Nàpols-Milà. Hi haurà diversió, però primer la Champions…