Contra Monza, una altra expulsió del portuguès (i del seu entrenador Nuno Santos). Josè s’havia promès públicament que no tornaria a creuar els límits, però amb Palladino -amb qui tenia un compte obert- no es va poder resistir.
Alguns hàbits moren durs. Perquè l’oportunitat -com diu el refrany- “fa lladre a un home”, sobretot quan es tracta de fer front als propis “vicis”. En aquest cas, però, no parlem de comportaments habituals -com podria ser el cas d’un exfumador que no pot resistir l’atractiu del paquet de cigarrets amagat al fons del calaix- sinó d’un “vici” que ara caracteritza gairebé exclusivament José Mourinho i els seus col·laboradors. L’hàbit en qüestió és la facilitat amb què els membres de la plantilla de l’Special One aconsegueixen inflamar l’ambient al marge durant els partits de la Roma, provocant, de vegades, o fins i tot apropant-se a la banqueta contraria. Però sovint els àrbitres són atacats. Precisament per aquest motiu a l’inici del campionat el club es va veure obligat a enviar Bruno Conti a la banqueta (oficialment ocupava el càrrec d’entrenador), atès que tant Mourinho com el diputat Foti i l’analista de partits Salzarulo no podien ser inclosos en el llista per les suspensions esmenades la temporada passada.
redempció momentània
—
Per no tornar a trobar-se amb situacions similars, Mourinho s’havia compromès públicament a no sobrepassar més determinats límits i a evitar ser atacat pels àrbitres del partit. Un compromís mantingut fins al partit contra el Monza, quan el portuguès va ser expulsat després de “provocar” la banqueta contraria en els últims minuts. Una expulsió que s’ha sumat a la de l’entrenador Nuno Santos, que ha arribat poc abans a causa d’una disputa amb un membre de la plantilla de Palladino.
24 expulsions
—
Marcadors a mà, el nombre de targetes vermelles recollides pel cos tècnic dels giallorossi és impressionant. Durant l’època Mou en van arribar un total de 24. D’aquests, 6 van ser agitats a la cara de José Mourinho, l’últim com s’ha esmentat després del gest de “parla i plora” a Palladino. Alguns hàbits moren durs.
