Els nois prenen nota: la normalitat, com la d’Antonelli, no és un llast que s’ha de llançar per pujar; I la serenitat, com la que Polonara ha acceptat el nou bastard del destí, és una forma elevada de respecte i amor per la vida
Ahir Andrea Kimi Antonelli va recolzar la primera prova de maduresa, com més de 500 mil estudiants italians. Entre les pistes proposades, va triar el “respecte”. Tema que vivia, abans d’escriure -ho. “Respecte” pel deure escolar. Pocs dies després del primer podi de la Fórmula 1, tercer de la història per a Eariness, Kimi es va presentar a les samarretes i a la motxilla de l’Institut Salvemini de Casalecchio per a la maduresa. Com tothom. Per convicció, no pel tros de paper. Kimi aporta llibres al metge de capçalera, estudia, té bons vots. No és la regla entre els campions de nadons. Kimi ha “respectat” la seva edat.
A la vigília, va estudiar amb els seus companys, va celebrar el ritu de la cançó de Venditti, celebrarà amb els seus amics a Riccione, no en un iot de pilots de MonteCarlo. Els nois prenen nota: la normalitat no és un llast que es pot llançar per pujar; No cal que sigui estrany per semblar fenòmens. El talent és suficient, com es va demostrar el més ràpid de 18 anys al món. Kimi, Bolognese, dóna suport al virtus d’Achille Polonara, que es va enfrontar als exàmens amb un resultat terrible: la leucèmia. Ja ha derrotat un tumor, reprèn la lluita que, al terreny de joc, és el seu pa. Té un nom d’heroi, fins i tot si en aquests casos la paraula sona desproporcionada. Va saltar l’escola de batalla. Els Patroclos de Virtus, amics veritables, el van portar el trofeu guanyat a l’hospital. Fins i tot la impressionant serenitat amb la qual Polonara ha acceptat el nou bastardat del Fato i amb la qual s’exposa a les xarxes socials, amb la qual transmet força a la família i tothom és una gran forma de respecte i amor per la vida. Aquí també, nois, hi ha d’aprendre.
