Sens dubte, els seguidors del Chelsea voldran oblidar el que ha estat un any abismal per al club.
Després de l’adquisició per part del Todd Boehly-Clearlake Capital Consortium el 2022, els aficionats no sabien què esperar, però no podien haver previst l’estat de coses traïdor del club avui.
Tot i gastar de manera agressiva en dues finestres de transferència posteriors, el Chelsea va acabar la campanya 2022/23 com a farratge de mitja taula i no es va classificar per a cap competició europea.
Les seves mètriques subjacents eren suficients per omplir un llibre. Els blaus van acabar la seva campanya de la Premier League al 12è lloc amb 44 punts, sumant 1,16 punts per partit. Només van marcar 28 gols la temporada passada, només quatre clubs van anotar menys.
El Chelsea va acomiadar l’entrenador Thomas Tuchel al començament de la temporada i va gastar una quota rècord per agafar Graham Potter del Brighton & Hove Albion. Va durar set mesos.
Com menys es recordés de l’insignificant mandat de Potter, millor, però semblava terriblement fora de la seva profunditat en un dugout on hi havia grans com Jose Mourinho i Carlo Ancelotti.
El Chelsea va decidir còmicament remolcar una línia sense èxit i va tornar a Frank Lampard, però el seu mandat només va afegir més misèria, ja que només va aconseguir una victòria en 11 partits.
A part dels canvis directius, hi va haver massa trastorns al club, ja que Boehly va intentar atraure més gent de la seva gent per impulsar l’antic règim.
També van intentar canviar els jugadors, pagant sumes sense sentit per assegurar-se “talents prometedors” d’arreu del món, tot i que aquests jugadors amb prou feines estaven preparats per jugar en un club de la talla del Chelsea.
Potter i Lampard es van queixar d’un equip inflat que era massa de manejar, un problema que els executius van crear amb els seus fitxatges incessants.
Durant la finestra d’estiu de 2023, el Chelsea va nomenar Mauricio Pochettino com a entrenador, però va continuar amb la seva política d’apostar per joves talents. No és sorprenent que el Chelsea torni a lluitar.
Què ha de fer el Chelsea el 2024?
El Chelsea ha de sumar més gols a la seva plantilla. Tot i que seria car, una mudança per a l’estrella de Brighton & Hove Albion, Evan Ferguson, seria un bon lloc per començar.
L’estrella de la República d’Irlanda va tenir un paper important en la classificació de Brighton a l’Europa League, i els millors clubs estan notant el seu talent. Tot i que les probabilitats afavoreixen una estada a Brighton per Ferguson, encara podria allunyar-se dels Seagulls al preu correcte.
L’arribada de Ferguson podria ser el catalitzador d’una millora en la fortuna del Chelsea. El millors aplicacions d’apostes reduiria les seves probabilitats de guanyar grans plataformes si fitxaven el davanter internacional irlandès, que ha marcat 16 gols en 50 partits amb els Seagulls.
Les apostes esportives irlandeses estarien preparant-se per a un frenesí d’apostes si Ferguson signés pel Chelsea: les vendes de Guinness als pubs probablement eclipsarien els rècords de tots els temps!
Podeu apostar perquè el propietari de Brighton, Tony Bloom, jugui una pilota dura sobre Ferguson, sobretot tenint en compte la temible reputació que va adquirir mentre jugava en tornejos de pòquer professionals.
Ferguson té una habilitat increïble per a la seva edat i està fred davant de la porteria, un tret que manca a molts atacants d’aquest equip del Chelsea. A part de Ferguson, el Chelsea ha de ser més intel·ligent en el mercat de fitxatges.
Gastar 12 milions de lliures en el no provat Cesare Casadei és el tipus de presa de decisions pesada que ha deixat el Chelsea lluitant per entrar a la meitat superior de la taula.
Han gastat sumes ridícules en nombrosos fracàs, com ara Lesley Ugochukwu, Angelo Gabriel, Kendry Paez, David Datro Fofana, Andrey Santos, Carney Chukwuemeka, Diego Moreira i Omari Hutchinson.
El Chelsea ha batut múltiples rècords de transferència de diverses categories per fitxar Marc Cucurella, Enzo Fernández i Moises Caicedo. Fernández ha mostrat indicis prometedors, però els altres dos no han complert les expectatives.
Hi ha d’haver una estratègia de formació d’equips més cohesionada que se centri més en el present que en el futur. Han de centrar-se en inversions estratègiques que poden marcar una diferència immediata en la seva fortuna.
Aquest any va exposar les esquerdes als fonaments del Chelsea. El club necessita una correcció de rumb o seguirà sent una ombra. Les despeses temeràries i les solucions a curt termini no seran suficients.
