Peter John Cutino va somiar amb pujar a un vaixell amb el seu pare, que va arribar a Califòrnia des de Isola delle Femmine i després es va convertir en un dels millors entrenadors de waterpolo. I les seves estratègies van néixer sota la llum d’una lampara
Aquesta és una història feta d’enginy, amor i sardines. Moltes sardines, per basar-nos en una economia. I d’italianitat autèntica, amb aquella passió i aquell toc d’obtusesa esplèndida que ens ha fet únics al món. Succeeix que un dia en Pere torna a casa amb els seus pares. Té 40 anys, ve d’un any devastador i descobreix que el seu pare Paolo -a Amèrica és Paul, però ai d’ell a casa si l’anomena així- té un diable als cabells. Al seu vaixell necessita un home, per a Paolo és natural que aquest home sigui el seu fill. En Peter té una onada d’orgull: “Pare, he viatjat pel món, vaig estudiar a la millor universitat del món, em diuen professor, m’agradaria gaudir dels meus dies de vacances”. Paolo se’l mira com algú que ho ha escoltat tot però no ha entès res: “Petru, vindràs a pescar o seràs un desperfecte?”. Pilota en set, Peter es rendeix. I no és com ell, perquè Peter John Cutino poques vegades perd. És un dels entrenadors més guanyadors dels Estats Units en el seu esport, el waterpolo. Més: és algú que ensenya a guanyar, fins i tot fora de l’esport.
