Ferdinando De Matthaeis, una carrera al Cosmos de Nova York quan Nasl enlairava: “Vaig somiar ser Bettega, l’Inter em volia i li vaig donar la mà a Kissinger”
Ferdinando contesta el telèfon des de Panamà, on va anar a veure futbolistes. Accent apulià amb estil, però de seguida entens que és paisa quan fa servir un terme ianqui i el pronuncia com a la tele, aquella pronunciació que no s’aprèn dels llibres sinó amb la pràctica, molta pràctica. Té un cognom que sona noble, De Matthaeis, i si poc has sentit parlar del seu talent amb la pilota als peus és perquè va triar una altra manera d’expressar-ho. Tot comença a Alberona (Foggia), 840 ànimes aferrades a les muntanyes de Daunia, antigament una fortalesa templera i ara al registre dels pobles més bonics d’Itàlia. Quan sent el nom del seu poble, Ferdinando s’il·lumina i ho recorda.
