Mor Gigi Riva, reaccions del món de l’esport

“Va ser el més gran de tots. Sense comparació ni comparació possible. El davanter italià més fort de la història. I un dels golejadors més mortífers que ha existit mai. Es deia Gigi Riva, també conegut com Rombo di Tuono. Futbolista formidable, esportista recte. , portadora de valors i principis cristal·lins. Llegenda autèntica, mite atemporal”. És l’homenatge del Càller, del qual Riva era president d’honor, al davanter de Scudetto que ha mort avui als 79 anys. “Icona de Sardenya, la seva terra adoptiva, a la qual va estar vinculat per un amor visceral. Avui ens ha deixat als 79 anys. Un dia trist per a nosaltres i per a tot el futbol mundial. Cadascú de nosaltres té un record, una anècdota, una anècdota. una història per explicar lligada a ell: un partit, un gol, una simple trobada casual als carrers de Sardenya i al seu Càller natal, una salutació tímida, un autògraf o una foto, una xerrada ràpida, una encaixada de mans. vida compartida a la qual hem donat un lloc d’honor a l’àlbum de la nostra memòria i que ja no serà eliminada S’ha baixat la bandera que onejava al pal més alt, però allò que representava romandrà viu per sempre, com a record per generacions futures. Va desafiar les realitats més fortes del futbol i va guanyar. De la millor manera, guanyant-se l’admiració i el respecte incondicional de tothom, inclosos els oponents. Va portar el Càller allà dalt per tocar els núvols, on ningú havia aconseguit mai arribar Però encara més més que un simple i extraordinari campió esportiu, va ser un exemple, un símbol, una icona per a Sardenya i per als sards. La identificació entre Gigi i Sardenya va ser total, sense filtres. Tenia el gust d’un amor genuí i absolut que res pot esborrar mai. Ni tan sols el final d’una existència. A partir d’avui estem tots més sols. Amb les arrels arrencades. Com si un tros de nosaltres mateixos també hagués desaparegut. Com si ens haguéssim despertat d’un somni llarg, intens, meravellós, del qual mai voldríem despertar. Per sempre Gigi Riva, mai ningú com tu”.