El canadenc s’ha aturat amb dos gols a la Ligue1 i ara ha caigut per la jerarquia del Lille. Les alternatives porten a Montpeller i Stuttgart
El David de Florència no devalua: ho va fer Donatello, té quasi 600 anys però no falla cap gol. David de Lille, bé… una mica més. Jonathan David es troba en una crisi que requereix ajuda: no ha marcat en 10 partits, sembla tenir problemes i ha perdut la plaça de titular. Pitjor que això, és dur. Paradoxalment, Milan pot treure avantatge des d’aquí. Fa anys que segueix en David, va intentar fitxar-lo a l’estiu i ara ho pot tornar a intentar, amb l’objectiu d’aconseguir un preu més baix. Ja al gener? Per què no… Abans de parlar d’ell (i d’altres candidats), però, és millor fer una visió general de la situació.
dues necessitats fortes
—
El Milan té dues grans necessitats tècniques: el davanter centre i el defensa central. Només té Giroud al davant, perquè Jovic actualment no té el nivell del Milan i Okafor és sobretot un atacant extern. Al darrere és com a mínim: en els darrers partits, només Thiaw i Tomori han estat disponibles. La qualitat de la plantilla en diverses posicions es va millorar a l’estiu. Dest, Ballo-Touré, Gabbia, Bakayoko, Diaz, Saelemaekers, Vranckx, De Ketelaere, Messias, Origi, Rebic van marxar i cap -considerant que Tonali és inevitablement un cas especial- va generar penediments. El nivell amb Loftus-Cheek, Pulisic, Reijnders i Musah ha augmentat -per als altres, de Chukwueze avall, ja veurem-, però no n’hi ha prou. El repte del gener és sumar (o millor, substituir) dos o tres jugadors.
a la banqueta…
—
David per agradar és el primer nom. Històricament està valorat en 60 milions, una xifra que el Milan no pot gastar a l’estiu, i menys encara al gener. No obstant això, aquest preu ja ha baixat, perquè el contracte amb el Lille expirarà el 2025 i els jugadors que expiren al Milan -expliquen Chukwueze i Pulisic- són una prioritat. Fa un any David rivalitzava amb Mbappé en gols (primer i tercer en la classificació de gols), ara fa acte de presència. No només entre els davanters, amb dos gols miserables contra el 13 del parisenc, sinó també al seu Lille, on la banqueta ja no és un tabú. Precisament, diumenge en l’empat 1-1 amb el Toulouse, un altre club propietat de RedBird, David va jugar com a titular -després de tres jornades com a reserva- sobretot gràcies a la desqualificació del seu rival Yazici. Però el fons no ha canviat: zero gols, molts errors i un 2 al butlletí de l’Equipe, així com el diari local. La Voix Du Nord. En definitiva, és una crisi terrible, tenint en compte que fa un any, en aquests temps, el canadenc va fer 9 gols en 13 jornades de campionat. L’entrenador del Lille, Paulo Fonseca, no entén: “No hi ha motius per a tanta falta d’autoconfiança”. I de nou: “És molt fort. Sabem que serà difícil quedar-se amb ell en el futur”. El president Olivier Letang també va acudir en la seva ajuda: “No ens amaguem, Jonathan està passant per un període més difícil però els quinze dies a la selecció li faran bé”.
adams
—
Nota lateral, però escrit gran. Sens dubte, David no és l’únic objectiu d’hivern. I no l’únic a França. Al Milan també li agrada molt Akor Adams, nascut l’any 2000, un davanter centre nigerià de gran físic, gran potència, costum de marcar ràpid: només per al campionat, 15 gols a Lillestrom (a Noruega) entre abril i juliol, 7 més ara amb Montpeller: prou per comandar la Bota d’Or. Aquí el traspàs al gener és molt poc probable però les opcions de traspàs són infinites i la competència és relativa. En comparació amb David, que esdevindria el propietari del futur, seria una solució pont: una alternativa a Giroud en un futur immediat, llavors qui sap. I parlant d’atacants africans, hi ha un cas per fer un viatge a Guinea.
guirassy
—
El guineà Serhou Guirassy ja ha marcat 15 gols a la Bundesliga des de l’agost, gairebé tots en el primer mes i mig. Té 27 anys, sempre li ha costat arribar a la doble xifra a la lliga però a l’estiu va canviar de marxa. Sobretot té una clàusula de 17 milions… i amb 17 milions avui no es pot aconseguir un altre davanter centre d’àmbit europeu. L’oportunitat és clara, les dificultats també: Guirassy no vol forçar una sortida d’Stuttgart al gener i, evidentment, no hi ha cap club de la noble Europa que no hagi escrit gran, en algun expedient, l’import de la seva clàusula. Si mai se’n va, no serà una cursa de dos o tres. Serà un Gran Premi.
