Sinner, Antonelli i Bezzecchi es confirmen al capdavant dels seus esports, abastem-nos de medalles d’estiu i d’hivern. Es pot escapar de la comparació la pilota que no va al tercer Mundial consecutiu? No, però…
“ez, Kimi, Italy” i la signatura de Jannik Sinner, l’italià més famós del voltant, el nostre navegant modern que ens porta a la conquesta de terres llunyanes. Qualsevol felicitat és una obra mestra, Miami, fa dos caps de setmana: la càmera al marge a l’espera d’una dedicatòria i autògraf del guanyador va oferir en mirall el diumenge guanyador d’un país que estava a punt d’entrar a la setmana de la Derrota, la capital, la del futbol encara fora del Mundial ampliat a 48 equips, és a dir, al voltant del 25 per cent dels estats reconeguts per l’ONU, però no ho veuen en perspectiva reconeguda per l’ONU. Vam ser campions quatre vegades, podem utilitzar el passat remot com quan mirem molt enrere i lluny, i convertir la nostra nostàlgia cap a quelcom perdut, per començar de nou. És en aquesta “nova” història italiana on el futbol té un rival desconegut per la seva força: la comparació.
