Aquesta temporada marca un gol cada 75 minuts: ningú als clubs de primer nivell a aquest ritme. Els nerazzurri volen la renovació aviat i el valoren ni més ni menys que Osimhen: 180 milions…
Lautaro Javier Martínez del Bahia Blanca ha començat bé, cridat amenaçadorment el Toro pels dos companys de l’Inter, que han tornat al cim i els seus rivals han cornat dia a dia. Va començar ràpidament, com els vaixells que surten del port de la seva ciutat, on s’obre l’Atlàntic argentí entre la Pampa i la Patagònia. A aquesta velocitat sense precedents entra en una nova dimensió: ja no talent, sinó prodigi. No només un lladre de la zona admirat, sinó un fenomen global. Dels que només deixen parlar l’àbac: aquesta temporada ha fet 12 gols en 11 partits i, comptant els minuts, descobrim que de mitjana celebra cada 75 minuts. Dissabte contra el Torino també va fer mal el cap per primera vegada aquest any, després ahir va brindar amb la seva família per la caiguda del Milà: la seva empremta de gegant està en aquest primer lloc redescobert. I també la del nou bessó Thuram, que sembla que ha estat creat precisament per alliberar Martínez sense límits.
Batre rècord
—
Sense comptar Serhou Guirassy, el guineà d’Stuttgart que no juga a la Champions però sembla tocat per un fluid màgic: 14 gols en vuit jornades, un cada 46. Per la resta, no hi ha rival per a un equip de la cinc millors campionats capaços de pujar a les altures de Toro: Jude Bellingham per exemple, el nou home que omple de meravella i bellesa el Reial Madrid, només aconsegueix apropar-se a marcar cada 94 minuts (10 en 11 partits). Es diu que, un cop posats a les golfes Messi i CR7, es va obrir l’era del repte del sabre làser entre Mbappé i Haaland, però ni el francès ni el noruec van començar com el capità de l’Inter. L’estrella del PSG, el gran nom més proper a ell, la posa cada 88′, mentre que els 9 centrals en 11 partits del gegant de Guardiola van caure a una mitjana d’un cada 109′. Més que un duel, potser, aviat parlarem d’un trio lluitant pel tron mundial: si era una aposta pensar-ho fa uns mesos, ja no ho és.
Una fortuna
—
Els 11 centrals de Toro en 9 partits de la Sèrie A són, doncs, un anunci de grandesa: si hagués seguit a aquest ritme boig, al final de la jornada número 38 hauria marcat 46 gols. Si a més afegim gols dispersos a les Copes (un ja n’ha arribat en dos partits de Champions), podríem imaginar-nos volant encara més amunt, a l’Hiperurani. No cal dir que això és molt improbable i no només per la dificultat objectiva, sinó també perquè l’argentí sempre ha tingut petits moments de foscor, períodes dolents en què la porta es va estrenyir de cop: va passar en aquest inici massa triomfal donat que durant tres dies seguits (Milà-Empoli-Sassuolo) el Bou no va esmolar les banyes. Tanmateix, quan va tornar a marcar, gairebé un mes després de l’última vegada, l’argentí va marcar quatre en 27′ a Salern: exagerat i cobdiciós només per quedar-se de mitjana. Mentre que el CEO Marotta el mima en públic reiterant que per a ell és el millor del nostre futbol i Inzaghi pica l’ullet al rècord de la Sèrie A (“Immobile 36 va marcar amb mi…”), a porta tancada el club nerazzurri prefereix deixar de banda qualsevol. qüestió numèrica i centrar-se en la simbòlica: l’equip s’aferra de peus i mans al seu capità, que és bandera i també exemple. És com si, després de la traïció de Lukaku, l’argentí amb el braçalet sanés el xoc col·lectiu i mostrés a tothom la nova ruta. Tenint en compte que l’antic amic belga torna diumenge a San Siro, encara té més valor aquesta aura que envolta el nou Toro. Aconseguir-lo amb una renovació fins al 2028 i un augment fins als 7 milions és l’objectiu comú, tothom espera fitxar a final de temporada i per a l’Inter serà la seva manera de dir al món que el capità costa una fortuna. És impossible saber ara amb quin nombre de gols acabarà aquesta temporada de les Nits d’Àrabs, però almenys ja es pot aventurar una xifra definitiva: 180 milions és el valor que el club hi posa, ni un cèntim menys del que valora el Nàpols. Osimhen.
