Partit molt lluitat: els azzurri amb deu homes van resistir durant molt de temps per l’expulsió de Simeone, però després es van esfondrar
La signatura és sempre la mateixa, de l’últim símbol de l’interisme. Laurato Martínez regala a l’Inter la seva tercera Supercopa consecutiva, però el veritable rei d’Aràbia esdevé Simone Inzaghi: el cinquè trofeu guanyat, ningú com ell en la història del nostre futbol. L’Inter elimina el Nàpols en el temps de descompte, després de controlar però mai dominar. I gràcies també a la targeta vermella de Simeone que obliga els de Mazzarri a jugar amb deu homes en l’última mitja hora. Mazzarri perd els nervis: després de Pequín, una altra targeta vermella per afectar una final que el Nàpols -en cas d’emergència- controlava sense problemes especials. “Et saps vergonya, estàs arruïnant el partit”, li crida a Rapuano després de l’episodi clau. Afegir insult a la lesió: no només per la derrota al minut 91, sinó perquè Simeone també va perdre pel delicat partit contra la Lazio en què ja haurà de prescindir de Kvara i Osimhen. Encara és una celebració per a l’Inter: Riad ara és nerazzurri.
CONCURS DE ESCACS
—
Mazzarri perd Mario Rui abans de començar (entrarà a la final) i dona confiança des del minut 1 a Zerbin, l’heroi de la semifinal amb la maleta feta i Monza esperant-lo. Inzaghi ha de renunciar a Bastoni i tria De Vrij al centre, fent que Acerbi es desplaci cap a l’esquerra. Després d’una primera fase d’estudi, l’Inter ha tingut la seva primera oportunitat al minut 15 amb una volea de Dimarco a centímetres del pal. Al minut 18 Mkhitaryan remata molt alt des de fora, després d’una entrada de qualitat de Lautaro. L’Inter gestiona la possessió, el Nàpols controla amb cura. Lautaro (31′) remata de cap des d’una bona posició després d’una bona assistència d’Acerbi. Thuram atrapat verticalment està fora de joc quan serveix a Lautaro que empènyer: l’assistent aixeca la bandera i ni tan sols cal el suport del VAR.El francès fa por quan esprinta, però el Nàpols aconsegueix bloquejar el rival i reiniciar quan Can Kvara té una bona oportunitat abans del descans però perd el moment de llançar i és tancada per De Vrij, mentre que en plena recuperació és Thuram qui envia la seva rematada de cap.
EL VERMELL QUE CANVIA
—
Després del descans tornem a començar amb el necessari homenatge a Gigi Riva: un minut de silenci abans de l’inici de la segona part, arruïnat per les esbroncades dels àrabs. Al terreny de joc el primer descans és del Nàpols: Lobotka torna a arrencar ràpidament i agafa Kvara, un xut curling al pal llunyà és una gran intervenció de Sommer. Barella, nevat, és amonestat per protestes flagrants i trobarà a faltar la Fiorentina (va ser amonestat per una reserva). No obstant això, Simeone va anar pitjor, rebent dues targetes grogues en 5 minuts i deixant el Nàpols amb 10 homes amb mitja hora encara per jugar. Inzaghi intueix el perill i treu les seves targetes grogues: i l’Inter amb l’home extra intenta aixafar el Nàpols. Tot i això, la parcel·la dels nerazzurri va costar d’enlairar-se i va ser des d’un córner que Thuram va estar a punt d’avançar-se. Mazzarri (una fúria després de la targeta vermella a Simeone), s’emporta Kvara i Politano i Lindstrom, un dels suplents, s’inventa la represa que apropa Mario Rui al marcador.
TOT PER TOT
—
A Inzaghi no li queda res a perdre, treu Dimarco i Thuram i passa al 4-3-1-2 amb Sánchez per darrere de Lautaro i Arnautovic. El Napoli està a les cordes però resisteix fins al minut 90, també gràcies a un súper Gollini que bloqueja Lautaro just al minut 90. Però en el primer dels cinc temps afegits, l’Inter ha trencat: Pavard ha centrat fort i baix des de la dreta, Toro hi era i giraria primer, donant als nerazzurri la seva tercera Supercopa consecutiva. El primer que pot aixecar com a capità: ningú es mereixia aquesta alegria més que ell. I ara el focus es posa en el gran premi, el campionat de l’estrella que convertiria tothom en una llegenda.
