El doctor Diprè aclareix tots els dubtes sobre un problema comú entre els esportistes: “Per recuperar-se, descansar i fer alguns exercicis concrets són fonamentals”
El tema afecta de prop a diversos atletes. “Allà lesió del tendó supraespinós és un problema comú entre els esportistes, sobretot si es dediquen a activitats que requereixen moviments repetitius del braç per sobre del cap. Com el NedoEl tennisEl beisbol i la aixecament de peses“. El doctor Stefano Diprè, fisioterapeuta especialitzat en rehabilitació ortopèdica i traumatològica i fundador de Fisioscience, introdueix així una discussió cada cop més d’actualitat: “Aquest tipus de lesió -explica– pot anar des de petites irritacions fins a avaries completesafectant el rendiment i requerint un enfocament terapèutic dirigit per a la recuperació”.
Doctor Diprè, en primer lloc una premissa sobre l’anatomia i el mecanisme de la lesió. De què estem parlant?
“El supraespinós és un dels quatre músculs que formen la maneguet rotadora grup encarregat d’estabilitzar l’articulació de l’espatlla. Les lesions del tendó supraespinós poden ser el resultat desgast crònic, sobrecàrrega mecànica o trauma agut. Els esportistes que practiquen esports amb moviments repetitius dels braços per sobre del cap corren un gran risc, ja que aquests gestos poden provocarinflamació del tendóa microlaceracions és a les trencaments parcials o complet en els casos més greus”.
Com es pot optimitzar la curació d’una lesió del tendó supraespinós?
“Sense recórrer a teràpies instrumentals, és imprescindible seguir a enfocament holístic que combina descans, modificacions de comportament i un programa de exercicis específics. En la fase inicial, on és l’objectiu reduir el dolor i la inflamacióel descans, l’aplicació de gel i els anomenats són importants gestió del dolor. Les tècniques de relaxació i gestió de l’estrès poden ajudar a controlar-lo, ja que tensió muscular pot agreujar els símptomes”.
Com afrontes la fase de rehabilitació?
“Mentrestant amb exercicis suaus de mobilitatper mantenir l’amplitud de moviment de l’espatlla sense sobrecarregar el tendó. Els pèndols passius i les rotacions poden ser útils. Convé pensar-hi enfortiment muscular, introduint exercicis lleugers d’enfortiment del puny rotador i els músculs escapulars. Podem començar per aquests isomètrics, després procedint amb el treball amb gomes elàstiques o pesos lleugers. Aleshores, els exercicis d’estabilització i estiraments són essencials per reduir l’estrès al tendó supraespinósi has de parar atenció a la teva postura a la vida quotidiana”.
Un punt important és la prevenció…
“La tornada a les activitats esportives ha de ser gradual i guiada pel feedback del cos. En definitiva, la intensitat i la durada de l’activitat només es pot augmentar en absència de dolor. El consell és treballar amb un entrenador o fisioterapeuta reduir l’estrès a l’espatlla, però també continuar amb un règim d’exercicis d’enfortiment i estabilització per evitar recaigudes. En aquest sentit, La fisioteràpia s’ha d’integrar amb una anàlisi biomecànica de la tècnica esportiva identificar i corregir qualsevol moviment que pugui posar en risc l’espatlla”.
Quins són els temps de recuperació habituals?
“El procés varia de persona a persona i depèn de la gravetat de la lesiól’estat de salut general de la persona, l’edat i l’adhesió al programa de rehabilitació. Més lesions lleus poden trigar unes quantes setmanes, els més greus (sobretot si requereixen cirurgia), poden trigar mesos. En qualsevol cas, Els atletes joves es poden recuperar més ràpidament que els atletes grans, mentre que les persones amb una salut subòptima o que fumen poden experimentar una recuperació més lenta. La comunicació és la clau. Haver de Informar de qualsevol canvi en el dolor o la funcióperquè pot ajudar els professionals a modificar el tractament per garantir els millors resultats possibles”.
Què s’ha d’evitar?
“És important tenir un enfocament prudent, per no agreujar la lesió o allargar els temps de recuperació. Comprendre i evitar determinades activitats, moviments o posicions pot marcar la diferència entre una recuperació suau i una plena de contratemps o contratemps. Durant la rehabilitació, és essencial escoltar els senyals del cos i evitar moviments que causen dolor o molèsties a l’espatlla. Això no vol dir immobilitzar completament l’articulació, sinó identificar i limitar aquelles accions que posen una tensió excessiva al tendó lesionat. Parlem per exemple de aixecament de peses tu odies moviments de braços per sobre del cap“.
Amb quins esports cal més precaució?
“Les activitats que requereixen llançar, colpejar o moviments repetitius del braç poden ser perjudicials per a un espatlla lesionada. Disciplines com la Nedotennis, el beisbol o el voleibol s’han de suspendre fins que el vostre metge o fisioterapeuta consideri que la vostra espatlla és prou forta per suportar aquestes tensions. En tornar a fer esport, això pot ser necessari canviar la tècnica Per minimitzar la pressió a l’espatlla interessats. A més, posicions prolongades que posen tensió al tendó supraespinós, com mantenir el braç alt durant llargs períodes o dormir amb el braç sota el cap, pot retardar la curació. És important ser conscient de la seva postura durant les activitats diürnes i nocturnes i fer els ajustos per tenir sempre l’espatlla en una posició neutra i recolzada. La paraula clau és gradualitat. El ús excessiu de teràpies manuals intenses vellaplicació de calor poden augmentar la inflamació en lloc de reduir-la”.
Quin és el secret per a una curació efectiva?
“La lesió del tendó supraespinós requereix a enfocament terapèutic precís i personalitzat, especialment en esportistes. La clau per a una curació eficaç i duradora rau en un programa de fisioteràpia ben estructuratque té en compte les especificacions necessitats de l’esport practicat. Amb el combinació adequada de descans, tractament terapèutic i programa d’enfortimentels atletes poden esperar tornar a les seves activitats amb forces renovades i sense dolor”.
