1
El ressorgiment del Manchester United sota Ruben Amorim s’ha definit per les seves bones demostracions en enfrontaments d’alt risc.
En el breu mandat de l’entrenador portuguès des que va substituir Erik ten Hag al novembre, el seu equip ha triomfat sobre el Manchester City i s’ha mantingut davant l’Arsenal i el Liverpool.
No obstant això, enmig d’aquestes impressionants exhibicions, el United ha vacil·lat contra equips menys dominants, perdent a casa contra Nottingham Forest, Bournemouth i Newcastle, i fora dels Wolves. El capità Bruno Fernandes ha expressat públicament les seves frustracions, qüestionant per què tanta intensitat i esforç es reserven a l’oposició d’elit.
Si bé Fernandes va insinuar un factor psicològic, Michael Cox, escrivint per a The Athletic, suggereix que l’enfocament tàctic d’Amorim és fonamental per a la disparitat.
Compara la situació del United amb els primers períodes directius de Mauricio Pochettino, Jurgen Klopp i Mikel Arteta, que també van lluitar contra equips defensius compactes mentre prosperaven contra els primers equips.
La dependència actual d’Amorim del futbol de contraatac aprofita les vulnerabilitats d’atac d’equips amb una gran quantitat de possessió com el Liverpool i el City. Aquest enfocament minimitza la necessitat de patrons d’atac complexos, que són més difícils de perfeccionar al principi d’un mandat directiu amb un temps d’entrenament limitat.
El sistema d’Amorim va evolucionar significativament contra el Liverpool. Amb tres entrenaments ininterromputs abans del partit, Amorim ha perfeccionat aspectes clau del joc del seu equip, especialment a través dels seus laterals.
Diogo Dalot va oferir una actuació destacada, atacant l’espai de manera agressiva i creant diverses ocasions. Els seus moviments reflectien una comprensió més profunda de les responsabilitats d’atac requerides en el sistema d’Amorim.
Les curses de Dalot van estirar la línia defensiva del Liverpool, mentre que la seva habilitat per donar suport a Alejandro Garnacho a la superposició o la subjecció va resultar fonamental per obrir espais al flanc esquerre. Les transicions d’atac del United van ser ràpides i decidides, culminant amb un rendiment més cohesionat i eficaç.
L’anàlisi de les actuacions del United sota Amorim revela un patró. Contra equips amb més del 55% de possessió mitjana, el United ha aconseguit resultats positius en tres de cada cinc partits.
Per contra, han lluitat contra equips amb estadístiques de possessió més baixes, perdent quatre de sis. Això suggereix que el United sobresurt quan se li permet contrarestar, però no té les solucions creatives per desmuntar els blocs defensius profunds.
L’èxit recent del United a les competicions de copa reflecteix la seva comoditat amb el joc de contraatac, un segell distintiu de l’era Sir Alex Ferguson. L’estratègia d’Amorim aprofita aquesta tradició, centrant-se en transicions ràpides i en una organització defensiva compacta. Tot i que aquest enfocament s’adapta als tornejos eliminatoris, l’èxit sostingut de la lliga requereix adaptabilitat a diferents configuracions tàctiques.
L’èmfasi d’Amorim en la disciplina tàctica i l’entrenament dirigit comença a donar resultats. No obstant això, per muntar un repte seriós de la lliga, el United ha d’evolucionar cap a un equip capaç de trencar oponents amb mentalitat defensiva.
De moment, el pla tàctic d’Amorim posiciona al United com a candidat a la Copa, amb les seves campanyes de la FA Cup i l’Europa League encara vives. Si l’equip continua creixent sota la seva guia, podrien traduir aquestes il·lusions de brillantor en una campanya de lliga més consistent.
Imatge destacada Stu Forster a través de Getty Images
Segueix-nos a Bluesky: @peoplesperson.bsky.social