La victòria sobre el Verona es va aconseguir amb el 4-3-3, diferent del 3-5-2 de Mourinho: aquí teniu el que es va veure en el partit de debut i quines van ser les diferències respecte a l’equip que va posar el portuguès.
Daniele De Rossi comença la seva aventura a la Roma amb una victòria útil per aixecar la moral de la plaça i del vestidor i ajuda als giallorossis a deixar de banda la decepció del comiat de Mourinho. Però més enllà de la victòria, el partit va servir sobretot per estudiar el sistema que va adoptar el nou entrenador i subratllar les diferències entre el joc propugnat pel portuguès i el triat per la llegenda de la Roma. El primer que crida l’atenció és naturalment la formació que va de l’habitual 3-5-2 a un ordenat 4-3-3, on la clau sembla ser els laterals (Karsdorp i Spinazzola/Kristensen) que operen en un zona alta del camp. També destaca l’opció de desplegar Paredes a la part baixa del migcamp: una solució dictada per l’absència de Bryan Cristante i en aquest sentit serà fonamental entendre com pretén De Rossi utilitzar el número quatre quan torni a estar disponible. De fet, de moment la presència de Bove al tauler tàctic del DDR sembla imprescindible tenint en compte que el jove producte de l’acadèmia Trigoria és cabdal per donar ritme i velocitat a un migcamp que, d’altra manera, seria massa lent i sostingut.
sistema
—
La Roma de De Rossi sembla caracteritzar-se per una construcció que parteix des de baix gràcies a la utilització dels dos centrals -aquesta nit Huijsen i Llorente- que amb el màxim esforç sempre intenten no llançar ni regalar la pilota als rivals. Com s’ha dit anteriorment, el punt baix del mig del camp va ser Paredes amb Bove i Pellegrini en el paper d’interiors del mig camp. Una altra de les novetats introduïdes pel nou entrenador dels giallorossis és l’opció de no centrar-se en una rotació de pilota que mou el joc cap a l’exterior sinó afavorir una acció central, buscant sovint els moviments en profunditat d’El Shaarawy desplegat com a atacant al trident. amb Dybala i Lukaku. El davanter centre belga va jugar principalment d’esquena a la porteria sense buscar massa profunditat -per entendre si realment aquesta era la petició de l’entrenador-, mentre que Dybala sovint retallava cap a l’interior del terreny de joc, centralitzant més que El Shaarawy. Una actitud dictada per les característiques tècniques de l’argentí més que per una indicació tàctica concreta.
enfocament
—
En general, la nova Roma amb marca DDR ha buscat fins la setmana passada un enfocament més ofensiu que l’equip dirigit per José Mourinho. Una característica buscada més en la intenció que en els fets, però no cal preocupar-se, almenys de moment, si es té en compte que el partit contra el Verona va ser el primer partit amb el nou entrenador a la banqueta. Naturalment encara queden diversos aspectes per millorar: un sobretot l’eficàcia de les intervencions en pilotes altes però, de moment, l’objectiu principal -el d’aconseguir els tres punts- s’ha assolit. De Rossi no podia esperar millor. Ara li toca a ell i als seus fer reviure una Roma que encara pot aspirar a la zona de la Champions.
