Després de la “ruptura” de la tardor passada, les parts s’han vist i el foraster s’ha obert a la pròrroga més enllà del 2025, mitigant les seves demandes econòmiques.
Denzel Dumfries obre a la renovació amb l’Inter. Després que la tardor passada l’holandès hagués rebutjat la possibilitat de signar la pròrroga més enllà del 2025, anul·lant la possibilitat del club d’aprofitar els avantatges del Decret de Creixement, ara la negociació torna a estar en plena marxa i ja hi ha hagut més d’un contacte entre els el seguici del jugador i la direcció del Viale della Liberazione. Denzel ha entès que no és fàcil trobar un altre equip que li garanteixi competir a nivells alts com l’Inter, guanyar un sou important i viure en una ciutat que li agrada com el Milà. És per això que va revisar la seva posició i el club de la família Zhang va estar content de tornar a seure a la taula per negociar. Perquè la doble perspectiva d’haver-lo de vendre per la força l’estiu vinent i buscar un altre “cinquè” a la dreta del seu nivell no hauria posat la vida fàcil a Marotta, Ausilio i Baccin.
SOTRE A 4 MILIONS
—
La tardor passada, l’Inter havia ofert a Dumfries un sou semblant al de, per exemple, Dimarco, és a dir, 4 milions (nets) més bonificacions. L’exjugador del PSV pensava que es mereixia molt més i havia demanat 1,5 milions més, fent inútil qualsevol intent de mediació. Des de llavors, Denzel s’ha lesionat, ha lluitat per recuperar la forma física i ha perdut el seu lloc de titular davant Darmian. A més, ha desaparegut el Decret de Creixement, que donava avantatges fiscals a l’empresa. El divorci semblava inevitable però, en canvi, s’han reprès les negociacions i ara hi ha confiança que es pugui arribar a una pròrroga abans d’acabar la temporada. A les xifres proposades pel club, és a dir, 4 milions nets més bonificacions per temporada.
TROBAT
—
Pot ser una casualitat, o potser no, però després de la represa de les negociacions, Dumfries va tornar a tenir bons nivells: davant la Salernitana, com a titular, va marcar el gol per fer el 3-0 i va donar l’assistència a Arnautovic per fer-ho. 4-0, però també amb l’Atlètic, tot i sortir des de la banqueta, va aportar una important aportació. I diumenge a Lecce va poder aprofitar l’entusiasme del moment que és positiu per a ell tornant a vestir la samarreta a l’onze titular. Una signatura, o si preferiu la perspectiva de… una signatura, va canviar la seva temporada. Esperant el fum blanc. A menys que hi hagi un nou canvi de cor.
