Inflamació: com desactivar-la amb dieta i osteopatia

Si alguns aliments l’afavoreixen, altres el redueixen. A això s’afegeixen també els esports i els tractaments manuals específics amb efectes antiinflamatoris

Mecanisme de defensa implementat per l’organisme, inflamació és una resposta destinada a protegir el propi organisme. Tanmateix, si aquesta resposta no és equilibrada, esdevé perjudicial, provocant diversos tipus de problemes. La nutrició, així com l’osteopatia, són de gran ajuda per contrarestar la inflamació crònica. El Dr. Sacha Sorrentinobiòleg nutricional i el Dr. Antonio Giovinazzoosteòpata, ofereixen consells valuosos sobre el tema als lectors de Diari actiu.

Doctor Sorrentino, com influeixen els aliments en els processos inflamatoris del cos?
“Un paper important en la regulació de la inflamació el juga Àcids grassos Omega 3 i Omega 6. Si no s’equilibra amb una ingesta adequada del primer, un excés del segon pot afavorir un estat inflamatori prolongat. En particular, un excés de àcid araquidònic produeix eicosanoides i activa les vies inflamatòries, afavorint malalties cardiovasculars, autoimmunes i inflamatòries. Fins i tot un excés de sucres simples i hidrats de carboni refinats pot influir en l’activació en cascada de citocines, substàncies proinflamatòries. L’augment dels nivells de sucre en sang també pot ser causat per un augment de la resistència a la insulina i de l’excés de greixos saturats i trans, que tenen l’efecte de fer que el fetge produeixi menys insulina. Finalment, el disbiosi intestinalafavorida per dietes riques en sucres simples i aliments processats i baixes en fibra, augmenta la inflamació de l’organisme i afavoreix les malalties inflamatòries intestinals, com ara síndrome de l’intestí irritable”.

Aleshores, quins són els aliments a limitar per mantenir la inflamació sota control?
“Com que són rics en àcid araquidònic, haurien de ser limitats carns vermelles i tampoc no hem d’exagerar productes lactis i ous. Per sobre de tot, s’ha d’evitar la carn vermella processada, mentre que s’ha de preferir la carn alimentada amb herba, és a dir, d’animals alimentats principalment amb herba i farratge natural. A causa de l’alt contingut de sucres simples, s’han de limitar significativament begudes ensucrades hola dolços. L’organisme de les persones celíaques i de les persones sensibles a aquesta gluten també pot inflamar-se quan es consumeixen aliments que contenen aquesta proteïna. En general, les dietes poc saludables que afavoreixen permeabilitat intestinal poden desencadenar respostes inflamatòries, ja que les parets d’aquest òrgan es fan més fàcilment penetrables. Finalment, també ell’obesitat s’associa amb una inflamació crònica”.

Hi ha aliments que ajudin a reduir la inflamació?
“Els antioxidants continguts en fruites, verdures, fruits secs, llavors oleaginoses, oli d’oliva verge extra i espècies ajuden a neutralitzar els radicals lliures, que poden desencadenar reaccions inflamatòries. Els peixos rics en Omega 3, com el peix, també tenen propietats antiinflamatòries salmó i la sardinesque també són fonts de proteïnes magres, que tenen un menor efecte inflamatori, com les de aus de corral i déus llegums. Per mantenir estables els nivells de sucre en sang, els cereals integrals són valuosos, mentre que els aliments rics en fibra, així com els rics en probiòtics, com ara iogurt I kefir, preservar l’equilibri de la microbiota intestinal. Compte amb els dèficits vitamina D i zinc, que afecten negativament el sistema immunitari i la producció de citocines”.

El doctor Giovinazzo, a més de la dieta, la inflamació també està lligada al moviment?
“Hi ha una connexió estreta perquè durant el moviment es promou la recuperació de la sang als músculs i les articulacions. La calor generada permet que els teixits funcionin millor allargament i elasticitat, contribuint a la reducció i prevenció de la inflamació. Per contra, un sedentarisme redueix l’elasticitat dels músculs i disminueix la mobilitat de les articulacions, predisposant a contractures i inflamacions. Al mateix temps, moviments excessius amb càrregues elevades, incorrectes o realitzats sense un escalfament adequat pot provocar inflamació. Per prevenir-los, és fonamental realitzar una activitat física regular. Un bon escalfament abans de l’entrenament i els exercicis estirament després ajuden a evitar la inflamació de tendons, músculs i lligaments. Contràriament a la creença comuna, no sempre cal descansar quan sents dolor; de vegades, realitzar moviments lleugers o exercicis sense càrrega pot afavorir la recuperació, assegurant un major subministrament de sang i calor als teixits i accelerant el procés de curació”.

Hi ha algun esport que afavoreixi la inflamació més que altres?
“Quan es practica correctament, cap esport afavoreix la inflamació. Al contrari, el sedentarisme afavoreix una major tensió muscular, un menor rang de moviment articular i, per tant, la inflamació. Esports com ioga o pilates es recomanen (a realitzar en paral·lel a altres esports d’alt impacte o individualment) per prevenir o reduir els estats inflamatoris per la seva capacitat per allargar els músculs i millorar el moviment muscular articulacions sense l’ús de pesos ni càrregues, però amb moviments lents i controlats. Activitats aquàtiques, com ara natació, aeròbic aquàtic i hidrobike, permeten mantenir-se en forma sense risc de lesions. De fet, en aquests esports la càrrega es redueix músculs, tendons i articulacionsfacilitant l’escalfament dels teixits, l’allargament muscular i la reducció de la inflamació”.

Com es pot alleujar la inflamació amb l’osteopatia?
“A partir de la valoració del pacient i analitzant la dinàmica que va provocar el desenvolupament de la inflamació, l’osteòpata restaura mobilitat articular correcta i tensió muscular adequada. En cas de traumatisme, s’examina la zona afectada. En absència de trauma, el pacient té una sobrecàrrega en una zona del cos, per tant, s’analitzen qualsevol disfunció que pugui influir en la tensió d’altres estructures, provocant inflamació. Aquesta alteració del teixit es pot estendre a una estructura més llunyana, provocant rigidesa i limitant el moviment. Per exemple, una alteració biomecànica al turmell pot provocar inflamació al genoll. A través de tècniques específiques i pressions específiquesl’osteòpata afavoreix el flux sanguini a la zona inflamada, generant calor, la qual cosa facilita alliberament de teixit tou i millora la mobilitat articular. A més, actua sobre drenatge de substàncies inflamatòriesen cas d’inflamació tant traumàtica com de sobrecàrrega, treballant els teixits fascials connectius que ofereixen pas al flux vascular limfàtic i venós”.