El monegasc és l’únic conductor que manté el 9% de l’accelerador en frenar en els revolts 2-3 i 5 i fins i tot un 11% en el revolt 16 mentre la resta de conductors només estan frenant. El mateix havia passat també a Mònaco on va ser l’únic que va “lliscar” el cotxe per les corbes
Les dades recollides en els entrenaments lliures de divendres parlaven d’una classificació equilibrada. Quatre equips de primer nivell, molt junts, i preparats per competir per la primera posició. Una qüestió de mil·lèsimes, en definitiva. Però alguna cosa havia sortit de l’equació. Un estil de conducció, únic en el seu gènere, que va permetre a Leclerc, ja rei de Mònaco al maig, fer-se també la pole sobre el ciutadà de Bakú. “Charles fa que el nostre cotxe sembli el més ràpid de tots”, va confirmar Sainz, tercer. I el mateix espanyol, que va revolucionar la posada a punt del seu SF-24 entre divendres i dissabte, va ser en realitat el més ràpid del primer sector. Després la màgia.
saber empènyer
—
Una qüestió d’equilibri, la entre fre i accelerador, que permet a Leclerc fer lliscar el seu Ferrari quan tots frenen. Perquè sí, en Charles realment no vol deixar anar el gas: un 7% al torn 5, un 9% al tàndem de les corbes 2 i 3 i fins i tot un 11% al torn 16, l’últim, crucial per a l’època. Aquí, on Norris i Verstappen, favorits al títol, van cometre errors, vola: aborda el frenat en quarta marxa, una més que els seus rivals, i després marxa, a la meta. Una combinació perfecta, amb l’SF-24 número 16 tocant la paret, repetidament però sense arriscar-se, com en un “street dance”. Al cap i a la fi, explica el monegasc, “cal saber on es pot empènyer”.
el Ferrari hi és
—
Però al costat d’un Leclerc excepcional, a Bakú, hi ha un gran Ferrari. El cotxe Vermell que circula a velocitat per les costes del mar Caspi és el desenvolupat a Monza, que té a la nova superfície l’arma per generar la força aerodinàmica que faltava a Barcelona. El SF-24 és ràpid, amb una part posterior molt eficaç tant en tracció com en aerodinàmica. L’alerón posterior és el de Spa, menys potent que els seus rivals de McLaren i Mercedes, però que, combinat amb una unitat de potència especialment eficient en el lliurament (gràcies a un turbo més petit respecte a la competència), va permetre a Leclerc marcar la diferència fins i tot entre les corbes de la ciutat vella. I per a Charles, a la seva quarta pole al circuit d’Azerbaidjan, però encara sense èxits, ha arribat el moment de saldar la factura.
