L'espanyol i Ferrari són els grans protagonistes del tercer campionat del món. Els pilots de McLaren també van ser bons. Pérez no torna a convèncer, un desastre per a l'equip del Grove
La tercera cursa del Campionat del Món va ser un viatge triomfal per a Carlos Sainz júnior, sensacional durant tot el cap de setmana després del seu retorn de la cirurgia d'apendicitis. Hamilton, Pérez i Williams acaben darrere del tauler, culpables d'haver portat només dos xassís i així córrer amb un sol cotxe.
Torna després d'una apendicitis i es permet el luxe de vèncer clarament a Leclerc en la classificació i en la cursa, guanyant la cursa i interrompent, com ja havia fet a Singapur, la ratxa de victòries de Red Bull. S'està convertint en un hàbit agradable. Un cap de setmana de conte que ell mateix va captar: “La vida és bella així…”. Qui el fitxa el 2025 ja es pot fregar les mans.
Una bonica actuació de l'equip a Melbourne. Tothom ho va donar tot, l'SF-24 estava ben preparat, la gestió a la paret per portar Leclerc a la segona posició davant McLaren i per davant de Pérez va ser excel·lent. Segona força… de força. Vasseur comença a recollir els fruits del seu treball i la seva confiança creix. Hem de continuar.
D'acord, no va guanyar. Però tot fa pensar que sense el problema tècnic dels frens no hauria anat lluny de tenir un altre gran GP. Sense oblidar les dues fantàstiques voltes amb què va sorprendre els seus rivals a la Q3, conduint molt més enllà dels problemes del cotxe. Aquesta vegada també va fer el que havia de fer.
Una excel·lent actuació de l'equip darrere de Ferrari. Lando Norris i Oscar Piastri, com Sainz i Leclerc, van aprofitar al màxim la retirada de Verstappen. Direcció de l'equip real (Piastri també va cedir el càrrec al seu company en el seu GP de casa) i el segon Red Bull de Pérez va quedar darrere. Una bona parella de pilots també per a Woking, que va fer bé en tancar-los.
Una actuació contundent per a Yuki, capaç d'aconseguir un resultat en la classificació i en la cursa, fent passar Daniel Ricciardo per un novell. I també a la pista de casa, on l'australià tenia una motivació extra. El procés de creixement es veu, si continua així fins i tot podria ser considerat per al seient al costat de Verstappen.
És la segona vegada que Versteppen deixa una oportunitat de victòria en la memòria recent, però per segona vegada és Sainz qui l'aprofita. Ell ho sap i no està content, també perquè gran part del destí d'aquest GP es va decidir a la classificació. El dissabte menys que perfecte és una cosa en què treballarà. Si més no, el 2n lloc és important per a l'equip i també per a la seva classificació.
Nico Hulkenberg i Kevin Magnussen van portar els dos cotxes a casa i als punts, demostrant que la nova direcció comença a fer-se valer. Una oreneta no fa un estiu, caldran proves més convincents. Però és important per a la confiança de l'equip veure la llum al final del túnel.
Es va jubilar per un problema amb la unitat de potència, que no en tenia la culpa. El problema és que durant tot el cap de setmana, a part dels problemes amb el cotxe que fins i tot Russell lluita per amagar i gestionar, s'endinsa en una temporada que ja val la pena oblidar després de només 3 curses. Saber que trobarà un cotxe en creixement a Ferrari hauria de tornar-li almenys una mica de bon humor. Però si això continua, el 2025 es torna molt llunyà.
És en aquestes situacions que comencen les queixes sobre Checo. Després de dos segons llocs a Bahrain i l'Aràbia Saudita, Verstappen es va retirar i no va ser allà per lluitar per la victòria, acabant darrere de 4 cotxes rivals. No és per això que el van atrapar. Una vegada més, està cridat a canviar d'opinió als que pensen substituir-lo. També perquè amb un Carlos Sainz com aquest (i sense contracte), la temptació és forta…
Aparèixer a la tercera cursa del Campionat del Món sense un tercer xassís de recanvi va resultar tràgic. Amb el pecat capital més d'haver pres l'opció d'allunyar el seient a l'innocent Logan Sargeant (Albon va trencar el xassís) per cedir-lo al seu company d'equip que va considerar més adient per endur-se punts que ni tan sols arribaven. Zero al rànquing. I dos a la butlleta de notes com els marcs portats a Austràlia.