Un home amb un destí segellat, qualificat de presumptuós, immediatament va olorar als carrers com a formatge caducat, arrestat i enviat a casa. Sense l’honor de les armes s’hauria merescut
Va passar les hores de descans amb la Sofia, la filla que feia un mes que no veia. Fins ahir al vespre encara no havia rebut el PEC del Napoli (un mitjà de comunicació, com bé sap Spalletti, molt estimat pel president) amb la fórmula habitual: “Gràcies per tot, va ser bonic, però la història s’acaba aquí”. Però el destí de Rudi Garcia està segellat. Acceptar la banqueta del Nàpols va ser com agafar un ascensor d’anada a l’infern. Només calia triar com morir.
