El circuit holandès és una barreja de trams sinuosos però suaus i frenades dures, segons dades de Brembo. Les característiques d’aquest circuit són els canvis de pendent, amb inclinacions difícils. Max Verstappen persegueix la llegenda Clark
El descans estiuenc del Campionat del Món de F1 arriba a la seva fi i la reinici està prevista per al 23 d’agost a Holanda, en un circuit ràpid i fluid, caracteritzat per dues corbes inclinades icòniques. Zandvoort és sovint una garantia d’entreteniment. Ho diu la seva història al Circ, que va començar l’any 1952 i va continuar gairebé regularment fins al 1985. Així ho indiquen també les tres edicions més recents entre 2021 i 2023, les del seu retorn a la F1, celebrades a la pista on l’ídol local Max Verstappen sempre deixava la seva empremta. Mantenir intacte el vostre fort seria un pas més cap al títol de 2024.
LES CARACTERÍSTIQUES
—
L’última versió de la ruta de Zandvoort és molt diferent del passat, sense perdre la dificultat i l’encant. La longitud de la pista no ha variat especialment, que mesura 4.259 metres. La frenada, però, es distribueix de manera diferent. Només el revolt 1 i el tram de frenada final segueix el traçat històric. La part tortuosa, però, es va crear durant la seva absència de la F1. Hi ha 14 corbes, però en 9 s’utilitza el fre i només en tres casos hi ha una càrrega molt pesada. No és casualitat que els tècnics de Brembo assignin a Zandvoort un índex de dificultat de 2 en una escala de l’1 al 5. Els trams més característics estan representats per les corbes inclinades 3 i 14, amb pendents de 19° i 18° respectivament.
PUNTS CRUCIALS
—
El revolt més dur del circuit holandès per al sistema de frenada és el revolt 1, rebatejat com Tarzan. De fet, sembla ser que aquest era precisament el sobrenom del propietari del terreny, que va vendre la zona amb la promesa de tenir el primer fre que li portés el seu nom. Els monoplaces arriben a 308 km/h i després baixen a 122 km/h. S’ha produït una desacceleració en 2,25 segons en 116 metres. L’esforç requerit als pilots és igual a 4,5 G i la càrrega exercida sobre el pedal del fre arriba als 136 kg. La potència de frenada, però, és de 2.303 kW. El revolt 9 també és un repte Passeu de 251 a 126 km/h en només 85 metres, amb un temps de frenada d’1,80 segons. La desacceleració imposa un esforç de 3,9 G, mentre que la càrrega al pedal arriba als 121 quilograms. La potència de frenada arriba als 1659 kW. El tercer punt més difícil per al sistema de frenada és el gir 11. A partir de la velocitat inicial de 285 km/h es passa a 119 km/h en 96 metres, recorrent el conjunt en només 1,95 segons. La desacceleració màxima és igual a 4,6 G. La càrrega al pedal arriba als 142 kg, amb una potència de frenada de 2241 kW.
QUALIFICACIÓ
—
A la F1 moderna el punt de partida sovint esdevé crucial i el GP d’Holanda no és una excepció perquè les remuntades són força complicades. En les 33 curses celebrades pel Circ a la pista de Zandvoort, només dos pilots han triomfat sortint des de la quarta fila. Es tracta de René Arnoux i Niki Lauda. El francès va guanyar amb Ferrari el 1983, mentre que l’austríac va triomfar dos anys després al volant de McLaren. Curiosament, per a tots dos va ser l’últim episodi de la F1. Verstappen ha aconseguit tres victòries seguides, però el rècord és Jim Clark, dominador en quatre ocasions (1964, 1964, 1965 i 1967). Un estímul més per a Max.
