Una nova generació de fenòmens apareix com a protagonistes a l’escenari de la Fórmula 1. Nens nascuts després de l’any 2000, quan Alonso ja havia guanyat els seus dos Campionats del Món amb Renault…
Deixa pas a nens terribles. A Mèxic va ser el torn d’Oliver Bearman de fer-se notar amb un quart lloc al volant del Haas que té el sabor d’una gesta. El petit “Ós” anglès no és aliè a les gestes d’aquest tipus. L’any passat va ser cridat a l’últim moment per Ferrari a l’Aràbia Saudita per substituir Carlos Sainz, que es va operar d’urgència d’apendicitis, i va deixar a tothom bocabadat en ocupar immediatament la setena posició i els seus primers punts en F.1 en el seu debut. No li tremolaven els canells, tot i tenir només 19 anys i sense experiència en certs nivells, prova d’un talent que va madurar ràpidament. Al circuit mexicà va arribar la confirmació, si n’havia fet falta: Bearman també es va desplaçar a la zona del podi, aconseguint repel·lir els atacs del McLaren d’Oscar Piastri a les darreres voltes (amb l’ajuda del “coche de seguretat virtual”) i recollir 12 punts molt importants per a ell i per a l’equip nord-americà impulsat per Maranello. A més, Ollie també havia brillat en la classificació, entrant al Top 10. Fill d’un corredor d’assegurances d’èxit i criat amb victòries amb Prema en F.4 italià i en altres categories preparatòries, va ser inclòs a la Ferrari Driver Academy quan Mattia Binotto era director de l’equip i en aquell moment fitxat per Cavallino per només 400 mil euros, una quantitat mínima tenint en compte les seves qualitats. Ferrari farà bé a centrar-se en ell en el futur, quan calgui rejovenir l’equip vermell, amb l’esperança que Bearman continuï progressant com ho està fent en aquesta primera temporada completa a F.1. La generació Z ha aparegut amb força als metges de capçalera i aviat amenaça de subvertir les jerarquies respecte als monstres sagrats. Enguany ha vist brillar Andrea Kimi Antonelli, debutant al Mercedes i ja pujant al podi al Canadà abans de finalitzar l’examen de batxillerat, però també el francès Isack Hadjar, menys esperat que el nostre campió i, tanmateix, capaç d’aconseguir una sorprenent tercera posició a Holanda amb el Racing Bulls. I què passa amb el brasiler Gabriel Bortoleto, el nou protegit de Binotto a Sauber-Audi, que ja ha sumat cinc punts, fent que una gran guineu com el seu company d’equip Nico Hulkenberg ho faci mal? Només cal llegir les seves fitxes personals per entendre la revolució ja en marxa: Hadjar i Bortoleto són del 2004, Bearman és del 2005, Antonelli és del 2006. Acaben de néixer quan Fernando Alonso, de 44 anys, va guanyar els seus dos Mundials amb Renault.
