La pluja no va aturar les tradicionals celebracions de Cavallino dins de l’hipòdrom de la Toscana. Gran espectacle a la pista entre les finals del Ferrari Challenge i les celebracions dels èxits aconseguits amb l’hipercotxe 499P a les 24 Hores de Le Mans. Edició 2026 a Barcelona
L’hipòdrom de la Toscana Mugello va acollir les Finals Mundials de Ferrari per 17a vegada, de les 33 celebrades. Tot i les condicions meteorològiques poc perfectes que van afectar tota la setmana, diumenge (26 d’octubre de 2025) es va registrar una important presència de públic, amb accés gratuït a la gespa, i dels empleats del Cavall Rampant i dels socis del Ferrari Club, a les grades. S’han coronat els campions del món Ferrari Challengeamb Vincenzo Scarpetta guanyador del Trofeu Pirelli, a més d’haver atorgat els títols dels campionats continentals d’Europa i Amèrica del Nord. El Ferrari Show va tancar l’esdeveniment amb una nota alta, donant lloc a una desfilada els tres Ferrari 499P guanyadors de les 24 Hores de Le Mans consecutivament del 2023 al 2025. Durant la setmana, els espectaculars cotxes d’època de Fórmula 1 del programa F1 Clienti, el 499P Modificata del programa Sport Prototipi Clienti i tots els models. XXun programa que enguany ha celebrat 20 anys. També s’ha fixat el lloc i les dates de la propera edició, que arribarà per primera vegada al circuit Barcelona del 17 al 23 de novembre de 2026.
Mostra sota la pluja
—
Una pista humida amb unes gotes de pluja va donar la benvinguda als cotxes protagonistes del Ferrari Show, moment fort de la Finali Mondiali de diumenge que va veure, per ordre, sortir a la pista els següents cotxes: Ferrari 296 Challenge representant els cinc campionats actualment presents (Europa, Amèrica del Nord, Regne Unit, Japó i Australàsia) i el nou Orient Mitjà, que arribarà el 2026; el 296 GT3 i LMGT3 protagonistes del GT World Challenge i del Campionat Mundial de Resistència (WEC) de la FIA, acompanyats per 296 GT3 Evo fent el seu debut dinàmic i sortirà a la pista de manera competitiva per primera vegada a les 24 Hores de Daytona 2026.
I després, de nou, els cotxes de Fórmula 1, conduïts pels pilots de proves oficials de l’equip, que es van dedicar a la desfilada habitual a la pista; tres en punt Ferrari 499P guanyadors de les 24 Hores de Le Mans entre el 2023 i el 2025, amb els nou pilots (respectivament Antonio Fuoco, Miguel Molina i Nicklas Nielsen, portadors de l’hipercotxe número 50, Alessandro Pier Guidi, James Calado i Antonio Giovinazzi, protagonistes del campionat amb el 51, i Robert Kubica i Philip Yeifei, Hanson, trio dels 83 presentats per l’equip AF Corse) present a la pista. La clàssica foto de grup dels cotxes, també acompanyada de representants dels models XX que estaven celebrant els 20 anys del programava tancar l’acte.
Totes les mostres
—
Naturalment, el programa de les Finals Mundials va incloure la clausura dels campionats d’Europa i Amèrica del Nord Ferrari Challenge, que van coronar els seus campions continentals a les quatre classes presents. A la sèrie europea Felix Hirsiger va guanyar el Trofeu Pirelli, Hendrik Viol El Pirelli AmManuela Gostner la Copa Shell I Sven Schömer allà Copa Shell Am. Pel que fa als títols nord-americans, Massimo Perrina va guanyar el Trofeu Pirelli, Brad Fauvre El Pirelli Am, Mitchell Green allà Copa Shell I Michael Owens allà Copa Shell Am.
Diumenge, però, les quatre classes van sortir a la pista, dividides en tres carreres diferenciades, per coronar els campions del món. En el reservat per Trofeu Pirelli i Pirelli Am Vincenzo Scarpetta va creuar primer la meta, resistint l’atac de Hirsiger a l’última volta (que després va acabar a les barreres) i així va vèncer a Gilles Renmans i Luigi Coluccio. Entre els Am Michael Verhagen va ser el millor, acabant quart en la general, mentre que el podi el van completar Andrew Morrow i Marco Zanasi. La carrera de Copa Shell es celebrava en una pista humida que estava en procés d’assecat i va estar dominada des del primer fins a l’últim metre per Rey Acostaque va precedir Yahn Bernier i John Dhillon en més de 10 segons. Finalment, en el repte dedicat als pilots de la Copa Shell Am Jan Sandmann va ser el millor, va creuar la meta primer per davant d’Hassan Dabboussi i Pino Frascaro.
