L’SF-26 fa que Charles perdi tot l’avantatge que havia acumulat a les corbes, la diferència d’Antonelli és gran, exclama: “Malauradament, la meva boja volta de classificació ja no és necessària”
En Charles ja havia enviat el senyal dijous: “Amb aquestes màquines passen coses realment estranyes… és frustrant”. I no ha costat gaire la confirmació: Leclerc ha acabat una complicada classificació en quarta posició al Japó, on, tot i repetir un primer sector rècord, s’ha trobat a més de sis dècimes de la pole d’Antonelli. Un cop dur per a un fenomen classificatori com el monegasc, que li costa explicar la diferència des de la part alta de la classificació: “Hi ha coses que no entenc, ho faig tot com abans però res funciona”.
JA NO ÉS NECESSARI”
—
El pilot de Ferrari ha perdut el seu toc màgic a la Q3? Evidentment que no. Són les màquines les que han canviat. “Lamentablement, la meva boja volta de classificació ja no és útil –admet el pilot de Ferrari a Canal+– amb aquests cotxes és millor mantenir-se dins del límit, conduir sempre de la mateixa manera…”. En resum: no més frenades furibundes, girs laterals i tot aquell repertori de cops mestres que va marcar la diferència fins l’any passat.
CHARLES TORNA-HO A INTENTAR –
—
Però Leclerc no està convençut. I després al Japó ho torna a intentar. El primer sector, la famosa “S” d’un circuit on el guiatge del conductor encara pot marcar la diferència, sembla donar-li la raó. El segueix el seu SF-26, equilibrat i estable en el ball que el porta cap al descans: és el millor. A partir d’aquí, però, tot canvia. Les rectes llargues i pujades de Suzuka requereixen potència i empenta elèctrica. I la conducció del monegasc al límit -pot semblar absurd- no ajuda: “Un dels meus punts forts, en el passat, era que a la Q3 vaig saber arriscar enormes per guanyar alguna cosa. Si ho faig ara, confondré el motor i ho perdo tot”.
DE QUI ÉS LA CULPA? –
—
El motiu rau en el programari, el “cervell” de la Power Unit que decideix quan recarregar la bateria i on lliurar l’energia elèctrica. Un sistema capaç d'”aprendre” de les voltes anteriors, en una dinàmica semblant a la que passa a la Fórmula E. I després aquí hi ha el curtcircuit: si un pilot empeny més fort en una curva o colpeja el gas abans que en la volta anterior, augmenta el consum d’energia, el programari canvia els càlculs i la resta de la volta es veu compromesa. En resum, la coherència paga més que el risc.
LECLERC BUFA
—
El rellotge de la meta és implacable. El pilot de Ferrari ha acumulat una diferència de més de sis dècimes respecte a Antonelli. Russell i fins i tot el McLaren d’un Piastri redescobert, impulsat pel motor Stella, es van colar entre ell i el bolonyes. I aleshores en Charles esclata: “Ja no suporto aquesta classificació! Sóc més ràpid a les corbes, accelero abans i després ho perdo tot a la recta… és una broma!”. “A la carrera serà diferent, un altre campionat començarà des de Miami”, promet Vasseur. Però, mentrestant, Leclerc es veu obligat a renunciar a un dels seus talents exagerats, i ens recorda que la Fórmula 1 és un esport que ha construït bona part de la seva fortuna amb el joc i el risc.
