Després de les proclames de l’hivern, un altre flop per als vermells. Què falta? Sens dubte, no inversions …
La cura dels mals de Ferrari no es troba. La qualificació d’Imola va certificar una realitat amarga, amb els vermells de Charles Leclerc i Lewis Hamilton van eliminar al segon tall, com mai no havien passat en la història dels premis Gran de la Fórmula 1 a la costa de Santerno. És el punt més baix d’una temporada que va començar de la pitjor manera, després de les proclames de l’hivern, vivia en la il·lusió que l’arribada del campió anglès començaria un cicle de triomfs. El punt d’inflexió no hi era, al contrari. El Cavallino va perdre l’impuls amb el qual s’havia jugat la Copa del Món contra McLaren al final del darrer campionat, relegat a la quarta força del desplegament, també superada per un Red Bull i un Mercedes rellançat. El dissabte del metge de capçalera d’Emilia Romagna, però, es va arribar al fons, amb els cotxes de Maranello exclosos de la fase final a mans dels Williams (venjança fina de l’antic Carlos Sainz) i l’Aston Martin. Un ximple inacceptable. I avui els Ferraris veuran les diverses inundacions, Norris, Verstappen i Russell de lluny a la seva carrera a casa. L’equip de Maranello fins ara no ha tocat la pilota i ja estem a un terç del campionat, amb el tercer lloc de Leclerc a Gedda com a únic podi.
Ferrari, un 2025 (fins ara) desastrós
–
Tenint en compte les condicions, el 2025 està assumint cada cop més els esquemes d’un gran fracàs per al director de l’equip Frederic Vasseur, que s’havia fet ressò de la voluntat del president John Elkann, assegurant -se que Ferrari hauria lluitat per la Copa del Món i els fabricants per a la Copa del Món. És clar que alguna cosa no funciona. El francès va tenir dues temporades per reorganitzar l’equip. Es va centrar en la continuïtat, confiant en figures de la direcció anterior, però també va canviar molts papers clau. No obstant això, la seva decisió més important va ser el compromís del compatriota Loic Serra de Mercedes com a director tècnic de la zona del marc. Una elecció que no ha demostrat decisiu per als resultats. La màquina actual ha estat afectada des del principi per l’equilibri i els problemes de càrrega aerodinàmica relacionats amb el fons. A continuació, es va afegir la mala tracció, atribuïble a un defecte de la suspensió posterior. En definitiva, un projecte mal nascut i sobre el qual Serra no pot intervenir amb canvis efectius. Tot amb la necessitat de desviar immediatament els esforços a la màquina del 2026, per no arriscar -se a arribar tard a la nova normativa. Un bon trencaclosques. Però, què li falta a Ferrari? Sens dubte, no és l’equip. Les inversions van ser enormes i avui a Maranello hi ha tot: una galeria de vent que funciona, les parades de prova de tall i un simulador d’última generació que a tots els equips voldria. Tanmateix, no es pot fer un cotxe competitiu sense una organització al darrere que funcioni com un mecanisme perfecte i amb una mentalitat guanyadora. El model és McLaren d’Andrea Stella. Però també en altres llocs funcionen: Penseu en Mercedes Risorta gràcies a la cura de DT James Allison i el diputat Simone Rest, dos antics Ferraristi per penedir -se. Potser les perspectives de futur de Ferrari serien diferents si Vasseur hagués convençut el geni Adrian Newey per casar -se amb la causa vermella, després del divorci amb el Red Bull. Un home sol no pot canviar el destí d’un equip de mil persones, però pot indicar el camí.
