El futur de Vasseur dependrà del rendiment del cotxe el 2026, malgrat la seva renovació del contracte el juliol passat
La setmana passada, el diari alemany F1-Insider va llançar les notícies de Bombshell segons la qual l’interès de Ferrari per Christina Horner no s’hauria esvaït, malgrat la confirmació de Fred Vasseur al capdavant de la Scuderia a finals de juliol. El fet d’haver de les actuacions positives del SF-25 ha desencadenat tot tipus de rumors al voltant de l’escuderia, principalment el resultat del descontentament amb una situació que sembla que no té cap resultat immediat o, en cap cas, en un futur proper. Però, només són rumors sense cap fonament, tal com van assenyalar immediatament alguns observadors, o hi hauria una base de veritat, sense amagar les dificultats d’una operació d’aquest tipus?
El passat a Red Bull
–
Atès que a la F1 no té sentit aplicar la regla (no escrita, però sempre implementada al futbol) de canviar l’entrenador per augmentar el rendiment d’un equip al terreny de joc. Tanmateix, el suggeriment de Horner a Ferrari no es pot desestimar com a simple suggeriment sense cap fonament. D’una banda, és cert que Horner, de fet, tot i que com a empleat, va ser el Deus ex Machina de Red Bull, que va cobrir fins al final el paper no només del director de l’equip de Red Bull Racing, sinó també del conseller delegat de l’equip i de dues altres empreses, a saber, les tecnologies de Red Bull Milton Keynes. És igualment cert que el repte de tornar a Ferrari a un nivell digne de l’escut de la marca de cavalls que es produeixi podria constituir un motiu únic per poder deixar de banda qualsevol ambició d’entrada (impossible) a l’estructura de la participació de l’equip, com a precondició per acceptar la feina.
Lleiistes de Horner
–
Hi ha molts a Anglaterra que mantenen que, malgrat la guerra de poder que ha destrossat Red Bull durant més d’un any, encara hi ha molts tècnics de l’equip de Milton Keynes que s’han mantingut fidels a Horner, disposats a seguir -lo en una altra aventura on hi ha una visió estratègica que s’implementarà des del principi, gairebé a partir d’un full de paper en blanc. Alguna cosa que, en realitat, comportaria pensar en alguna cosa nova com ara l’adquisició d’un equip, però també sobre l’addició puntual i segons un programa precís de recursos humans, mètodes i anàlisi d’objectius que només un equip gran es pot permetre. Horner sap per experiència directa que els recursos infraestructurals d’un equip són l’esquelet indispensable al voltant del qual construir un projecte guanyador i a partir de zero, o en qualsevol cas des d’un nivell igual al d’Alpí, requeriria esforços similars als que Aston Martin ha fet en els darrers tres anys, encara sense veure els fruits. Des d’Anglaterra, ningú no subestima les dificultats de completar una operació complexa com la possible inclusió de Horner a Maranello, ni el fet que el procés de reconstrucció de l’equip no seria immediat. Però, tenint en compte les apostes, es considera un moviment que pot valer la pena assumir un risc per ambdues parts. En resum, per a alguns no passarà, però si ho fes …
