El director de l’equip té molts mèrits des de la defensa del grup fins a la cohesió entre tots els departaments. Aquí teniu els protagonistes del renaixement vermell
Un treball pacient, metòdic, més coral. I un guanyador. Darrere del sensacional un-dos de Ferrari a Austin hi ha el fruit d’un compromís que, sota la direcció de Fred Vasseur, va fer que l’SF-24 brillés finalment pel que fa al ritme de cursa, dominant la cursa tant amb pneumàtics mitjans com durs. La primera etapa de Charles Leclerc, que va separar el Red Bull de Verstappen, va ser un espectacle. A continuació, el monegasc va fer voltes ràpides també en la segona etapa amb el pneumàtic dur, amb Carlos Sainz capaç d’aconseguir la segona posició sense problemes: dos vermells indiscutibles. Preciós. I gens a l’atzar.
Fred i els pupils
—
En primer lloc, cal donar mèrit a Fred Vasseur per mantenir sempre recte el llistó de l’equip. El director de l’equip va protegir l’equip en la fase central de la temporada, la següent al doblet a Austràlia i l’èxit a Mònaco, en què les evolucions del paquet no van donar el salt endavant desitjat en rendiment. L’habilitat de Vasseur era doble: davant de càmeres i quaderns predicava la paciència i frenava la histèria de la crítica. Dins l’equip, però, va mantenir la cohesió, afavorint la comunicació entre departaments. En aquest sentit, l’intercanvi productiu d’informació entre la divisió de xassís liderada per Fabio Montecchi, els responsables de la dinàmica del vehicle i el departament d’aerodinàmica dirigit per Diego Tondi va resultar cabdal. El vàlid “paquet Monza i Singapur” després del problemàtic “paquet Espanya” és el resultat d’aquesta correlació gens evident i molt exitosa entre els grups de treball interns.
Intuïcions guanyadores
—
Ravin Jain, l’enginyer angloindi que guia les estratègies de la cursa, també és sens dubte una figura important. Avui al mur de Ferrari la gestió de les estades és molt sòlida. Això ho demostren les trucades encertades de les parades en boxes d’Austin per part de Sainz i Leclerc. Però també, a Monza, la brillant decisió de la parada que va sorprendre McLaren i després Leclerc es va transformar en triomf. Parlant del monegasc, tampoc es passa per alt el paper de Bryan Bozzi, l’enginyer de pistes que segueix Charles des d’Imola. Les converses per ràdio entre el pilot del Principat i el garatge, sobretot durant les curses menys fàcils, sovint destacaven pel seu to tens. Ara la comunicació és més lineal, Charles està més tranquil, com també s’ha vist aquest cap de setmana quan Sainz va atacar el seu company a l’Esprint. Remes només en una direcció. I no és un fet.
