Molt treball al simulador per aprofitar al màxim la unitat de potència, evitant caigudes de potència a la recta
La victòria de Charles Leclerc a Montecarlo va ser un moment màgic. Però el Ferrari pretén aprofitar l'impuls positiu de l'equip per intentar un altre gran tir al GP del Canadà, previst per diumenge a Mont-real. Res es va deixar a l'atzar i l'intens programa de preparació dut a terme al simulador de Maranello va ser la confirmació d'això: els enginyers van provar més de trenta iteracions als bancs dinàmics, creuant les configuracions aerodinàmiques amb la configuració de la suspensió. Una pràctica consolidada, però feta encara més densa i completa perquè en aquestes proves es van adoptar vuit maneres diferents d'utilitzar la unitat de potència. De fet, el motor de Mont-real juga un paper més important que en altres vies, amb una clara distinció a la pista entre el tram mixt i el tram ràpid, caracteritzat per la llarguíssima recta que acaba amb la xicane abans de la meta.
càrrega elèctrica
—
A Imola semblava que la pròpia unitat de potència havia representat un límit, amb l'SF-24 força lent entre els girs 2 i 3. Al Canadà, per tant, una gestió eficaç de l'energia elèctrica serà crucial per a l'èxit. El primer tram del circuit és una estreta alternança d'acceleració i frenada, típica d'una pista “stop and go”, on és important aprofitar les fases d'alliberament i recàrrega per tenir prou potència residual a l'hora d'abordar la llarguíssima recta final. Per als tècnics de motors es tractava de trobar l'equilibri adequat entre l'energia utilitzada en els dos primers sectors de la via i la que es recupera parcialment durant la frenada i al soltar l'accelerador. Els enginyers de Maranello, partint d'una configuració aerodinàmica bàsica de càrrega mitjana-baixa, van provar maneres d'utilitzar la unitat de potència que evitaven el fenomen de “tallament” al final de la recta (és a dir, la caiguda de la velocitat màxima a causa de l'esgotament de la càrrega elèctrica). A més, es va trobar un lliurament de potència a la sortida de les corbes que garantiria la millor tracció de l'SF-24 en condicions mixtes, sense comprometre el rendiment en el sector més ràpid.
desenvolupaments ok
—
Segons els rumors, el paquet de desenvolupaments aerodinàmics introduït a Imola no va requerir la necessitat d'un control creuat comparant-lo al simulador amb les solucions adoptades fins a la cursa anterior. A la pràctica, la versió avançada de Ferrari es va aprovar amb nota. Al Canadà, el monoplaça adoptarà una configuració aerodinàmica decididament més aerodinàmica en comparació amb Imola i Montecarlo. Per tant, serà el fons “efecte terra” el que garanteixi la major part de la càrrega. El rendiment del ritme de cursa es considera la millor característica del vermell d'enguany, tant és així que també va guanyar a Austràlia amb Carlos Sainz, el dia de la retirada de Red Bull de Max Verstappen. Una qualitat a reiterar a Mont-real, on la nova superfície d'asfalt serà un dels factors que podria influir en la gestió de la degradació dels pneumàtics per part dels equips.
