Ferrari a Austràlia, The Strategy: Sacrifice Q3 per ser més competitiu a la carrera

La primera fila ha esdevingut prohibitiva per a la decisió de mantenir la configuració de la FP2 també amb les condicions ambientals canviades, l’elecció va variar l’estructura per augmentar la possibilitat del GP de demà

Paolo Filisetti

Utilitzar el verb sacrificant, en tots els àmbits, significa que les coses no han anat exactament com s’esperava, i que a la llum d’una realitat diferent de la que s’ha imaginat, s’hauria de comparar amb adaptar -se, haver de “sacrificar” alguna cosa. Leclerc, parlant amb els micròfons de la televisió, al paddock de l’Albert Park, al final de les qualificacions va dir: “No esperàvem un començament tan ascendent, però al final la decisió de sacrificar alguna cosa en el rendiment actual era correcta, en la perspectiva de la cursa”.

L’estratègia

Traduït i sobretot després de recopilar altres confirmacions al paddock de Melbourne en aquest sentit: Ferrari havia establert el començament de la sessió de qualificació segons l’estructura resolta durant la FP2. Hamilton ha suggerit que quan canviés les condicions entre ahir i avui hauria d’haver reaccionat i no mantenir la mateixa configuració. De fet, els FP3 ja havien proporcionat senyals conflictius, amb el mateix Leclerc queixant -se al final de la sessió, demanant al seu enginyer de pista Bryan Bozzi que tornés a una solució anterior en comparació amb la darrera configuració provada en FP3.

les condicions canviades

Sens dubte, l’augment de les temperatures ambientals amb les de l’asfalt, que va superar els 42 graus, ha canviat radicalment el comportament del single -seater, però més concretament dels pneumàtics, que han canviat els respectius usos ideals d’ús. En la qualificació, la configuració prestada de FP2 no va funcionar i ja al 2 Q2 es va poder veure com no hi va haver un augment del rendiment en comparació amb el primer trimestre, si no marginal. El rendiment de McLaren, però també del Red Bull de Verstappen, va fer ràpidament una imatge en la qual Ferrari no podia haver dirigit a la posició de la pole, però ni tan sols a la primera fila. A partir de la qual ha sorgit l’elecció de canviar l’estructura SF-25 per al Q3, conscient de no poder apuntar-se al resultat màxim.

A la carrera

Va valer la pena jugar a la targeta alternativa, l’opció B, per no ser tallat dels partits de la cursa, quan s’assignen els punts. La hipòtesi, tenint en compte la boca cosida en els detalls, és la de la reducció de la incidència de les ales de manera que demà tingui una major facilitat de superació a la carrera. Aquest no va ser l’escenari que Ferrari va pensar a enfrontar -se a la carrera, sinó que la reactivitat a l’hora de prendre decisions incòmodes com en aquest cas, i potser no es va demostrar en l’elecció de mantenir inicialment l’estructura resolta en FP2, malgrat les temperatures més altes actuals, podria resultar fonamental per no deixar Austràlia com a derrotada.