Dissenyat per derrotar als McLaren i confiat al “súper equip” format pel francès i Nigel Mansell, aquest cotxe no va aconseguir guanyar el campionat de pilots de 1990.
Els èxits del model F1 89 va empènyer els dirigents de Maranello a atrevir-se encara més, presentant per al 1990 el Ferrari 641 F1també anomenat F1-90. Definir-lo com una mera “actualització” del model de l’any anterior sembla ofensiu. Equipat amb línies menys tenses, es caracteritzava per les panxes laterals “amb un estoig de violí” amb la clàssica terminació de l’ampolla coincidint amb la caixa de canvis. L’eficiència de la carrosseria era tal que, per si sola, assegurava una força aerodinàmica considerable i, per tant, una excel·lent adherència a la carretera, sense haver de recórrer, per tant, a spoilers i perfils extractors de dimensions exagerades.
MECÀNICA D’AVANTALLERA
—
El treball de Joan Barnard va permetre reduir encara més el pes del marc; les noves suspensions de barra d’empenta van debutar amb la F1-90. La caixa de canvis semiautomàtica de set velocitats estava equipada amb dues palanques als laterals del volant capaços de permetre un ajust més ràpid i eficaç. L’engranatge es va facilitar mitjançant actuadors electrohidràulics. El motor es manté sense canvis, el V12 atmosfèric que sempre ha estat al cor de la “Drake” Enzo Ferraricapaç d’oferir un poder monstruós per a la seva època: 710 CV a 13.800 rpm. Els seus components estaven fets de metalls d’avantguarda a l’època com ara aliatge lleuger per a la capçalera i el titani per a les vàlvules d’admissió. Cada cilindre estava equipat amb cinc vàlvules, tres d’admissió i dues d’escapament. Un motor que demostrarà ser tan potent i apreciat que s’utilitzarà com a base per al motor del F50 carretera l’any 1995.
PROST FA SOMIAR ELS FANS “VERMELLS”.
—
La contractació de Alain Prostacabat de sortir del seu tercer títol mundial, semblava assegurar a Ferrari un viatge triomfal cap a l’iris, però el McLaren-Honda i a Ayrton Senna fantasmagòricament van aconseguir mantenir fàcilment sota control el “Professor” i Mansell. L’estiu, gràcies també a la introducció de l’actualització 641/2va rellançar les ambicions de Ferrari: les victòries de Prost a Mèxic, França i Anglaterra li va permetre pujar al capdamunt de la classificació de pilots.
Mira tota la Fórmula 1® en directe només a ARA. Activa ara el teu Sports Pass i gaudeix també de MotoGP™, copes d’Europa, tennis, bàsquet i tots els esports Sky en directe.
L’EPÍLOG BRULET AL JAPÓ
—
A partir de llavors, però, tot va anar malament. La recuperació de “Màgia” Senna va permetre al brasiler tornar ràpidament al lideratge; a Portugal Mansell Va aconseguir guanyar, però el seu comportament obstruccionista li va costar a Prost punts preciosos. Després d’una victòria il·lusòria a Espanyava arribar el trasllat de Suzuka: Senna es va venjar de l’accident decisiu del 1989 enviant a Prost a la primera cantonada. El 641 F1 va fracassar en el seu assalt al títol, però es va convertir en un dels monoplaça més bonics de tots els temps. Fins i tot s’exposarà un al famós mare de Nova York…
