A Interlagos l’equip de Woking va dominar gràcies al millor equilibri dinàmic, però el desenvolupament del monoplaça no s’acaba aquí
La classificació de l’Sprint d’ahir va posar de relleu com, en una pista completament reasfaltada com la d’Interlagos, però amb ondulacions augmentades més que no atenuades per la nova superfície asfàltica; només els monoplaces amb millor balanç dinàmic han destacat en els cronogramas. Evidentment, ens referim als McLaren, que ocuparan les dues primeres posicions de la graella d’avui Sprint, seguits de Leclerc en tercera posició.
Superioritat de McLaren
—
És correcte subratllar com McLaren, que al Brasil va introduir un alerón posterior amb un nou perfil en forma de V, de fet està desplegant tots els seus recursos per fer encara més competitiu el MCL38. En el fons, el que permet als tècnics de l’equip de Woking continuar a la perfecció en el desenvolupament d’aquest monoplaça és l’equilibri aconseguit a nivell dinàmic i aerodinàmic. Al paddock d’Interlagos, però, semblava força clar que els tècnics dirigits per Andrea Stella van adoptar aquest cap de setmana un plantejament “modular”. És a dir, maximitzar el rendiment del cotxe en cada part del cap de setmana. Volem dir que semblava evident fins a quin punt s’havia perfeccionat decididament la configuració adoptada a la classificació de l’Sprint en l’únic entrenament lliure del matí. En essència, la configuració de la classificació d’avui es basarà substancialment en una interpretació del que sorgirà a l’Sprint, especialment pel que fa a la degradació dels pneumàtics.
Un avantatge psicològic
—
En definitiva, per tant, tot i confirmar sense cap mena de dubte que l’MCL38 és el monoplaça que millor s’ha adaptat a les complexes característiques d’aquesta pista, és igualment correcte reiterar que l’avantatge de rendiment, en comparació amb els seus rivals directes, Ferrari en primer lloc. , s’ha de considerar no indicatiu d’una diferència de rendiment similar a la cursa de diumenge. En essència, doncs, es tracta d’opcions estratègiques que es van basar a Woking i una progressiva reducció de la bretxa que separa Norris de Verstapppen, començant per l’Sprint. És, podríem aventurar, un enfocament gairebé psicològic. Volem induir l’adversari a percebre cada cop més, en cada fase del cap de setmana, el rendiment inadequat del seu cotxe en comparació amb el MCL38. Una cosa que ja es va entreveure ahir, amb Verstappen, no satisfet amb l’equilibri de la RB20, totalment a mercè de les ondulacions de la via i dels vorals a l’hora de sortir de revolts.
