F1 El circuit del GP d’Espanya

Anàlisi de la pista propera a Barcelona, ​​​​caracteritzada per una configuració mixta, gran adherència i baix desgast en els sistemes de frenada, que es veuen molt estressats sobretot al revolt 10.

No hi ha respiració. Després de Montecarlo, la F1 vola a Barcelona per a la 8a prova del Mundial (la 7a si tenim en compte l’ajornament d’Imola). Aquest cap de setmana correm a Circuit de Barcelona-Catalunya De Montmelò, que va entrar al calendari l’any 1991, després d’una sèrie de Grans Premis repartits entre Jarama, Montjuich i Jerez de la Frontera. En els últims anys, el recinte català sempre s’ha escollit per a les proves d’hivern, però no el 2023, ja que s’ha escollit Sakhir. Això es deu al fet que la pista està formada per una configuració mixta, amb sectors ràpids i d’altres més tècnics, que permet als equips entendre el potencial dels seus cotxes i aportar actualitzacions durant la ronda del campionat. La novetat de la cursa de diumenge és laeliminació de la xicane lenta abans de la recta inicial. Tornarem, doncs, a la configuració utilitzada del 1995 al 2003, gràcies a la instal·lació de les noves barreres Tecpro en les dues últimes corbes.

poc exigent als frens

Barcelona va acollir fa dues setmanes les 6 Hores destinades als cotxes GT, Touring i Prototype produïts des del 1947 fins al 1990. La goma deixada a l’asfalt pels cotxes durant les competicions hauria d’haver augmentat el ja alt nivell d’adherència de la pista. Mentre que pel que fa a la frenada, subratlla Brembo, el circuit català sí un dels menys exigents amb els frens. En una escala d’un a cinc, estem parlant d’un índex de dificultat de dos, gràcies al tram recte d’1 quilòmetre i 47 metres que facilita la dissipació de la calor. Durant la volta, els pilots fan servir els frens en set de les 16 corbes, per a un ús global per volta de 9″5, equivalent al 12%. Aquest és el percentatge més baix de la temporada fins ara juntament amb el GP d’Austràlia.

que es va deslligar al torn 10

Dels set trams de frenada de la pista espanyola, quatre es consideren molt exigents en els frens, dos de dificultat mitjana i el restant fàcil. En gir 10 la frenada més brusca, en què els pilots arriben a 298 km/h i apliquen els frens durant 2,19 segons recorrent 112 metres, necessaris per baixar a 117 km/h. La càrrega al pedal del fre és de 116 kg i la desacceleració és de 3,9 G. Els girs 4 i 5 són els únics consecutius en què s’utilitzen els frens: en ambdós casos les desacceleracions superen els 4 G i les distàncies de frenada els 70 metres. Almenys 4 Gs en tots els trams de frenada de la primera meitat de la via, valor no assolit a la segona. Des de l’inici fins a la bandera a quadres, cada conductor exerceix una càrrega de prop de 53,5 tones al pedal del fre.