Ferrari no havia pujat al primer graó del podi en trenta-quatre Grans Premis. Molt, molt de temps. En mig any, el 2025, molt difícil i complicat. “El més dur de tota la meva carrera”, va continuar repetint Lewis Hamilton l’any passat. Mai al podi amb el cotxe vermell durant tot el seu primer any a Maranello, mai molt a gust. Aleshores, aquest any, alguna cosa va canviar: “He treballat molt amb ells per recuperar-me i ajudar-los a tornar a lluitar per les victòries”. Un Lewis nou, redescobert, tan semblant a Hamilton que va guanyar més que ningú a la Fórmula 1. I al final, a la setena prova d’aquesta temporada incerta i imprevisible, també va arribar la seva primera victòria amb el Cavallino. A Barcelona, on el britànic ja havia guanyat sis vegades en la seva carrera, va guanyar la setena i arriba als 106 Grans Premis guanyats a la Fórmula 1. Un èxit que, Hamilton vol subratllar, és fruit del gran treball de l’equip, que a Barcelona va aportar un paquet d’actualitzacions molt important al Ferrari, demostrant-se competitiu durant tot el cap de setmana, sobretot en comparació amb el que semblava inalcanzable Mercedes.
La carrera Començant bé, Hamilton va ocupar la segona posició darrere del poleman George Russell, per davant del líder del campionat del món Kimi Antonelli. Una estratègia agressiva, la de Ferrari, amb tres aturades davant les dues del contrari, que va donar els seus fruits amb la sortida del cotxe de seguretat -provocat per la retirada de Fernando Alonso- a la 41a de les 66 voltes de la cursa. El britànic, que va demostrar un ritme de cursa excel·lent durant tot el Gran Premi, va aprofitar la parada en boxes “gratuïta” per sortir per davant del Mercedes. Una cursa lineal fins aquell moment, que va veure Charles Leclerc protagonista d’una remuntada a la sortida de la desena a la sisena posició, llevat dels girs que van arribar al final del GP. A la volta 61 l’italià de Mercedes va atacar el seu company d’equip, que va tenir més dificultats visiblement durant tota la cursa, però poc després d’aconseguir la segona posició es va veure obligat a retirar-se, traït per un problema tècnic amb el seu cotxe. Russell es va consolar així recuperant la segona posició i pujant a un podi que li permet guanyar 18 punts sobre el seu rival italià. Sorprenentment tercer va ser el vigent campió del món Lando Norris, protagonista d’una cursa molt sòlida, que va poder aprofitar així la retirada d’Antonelli per tornar al podi. Un cap de setmana per oblidar per a Charles Leclerc que, després de l’accident de la classificació de dissabte, va haver de retirar-se a poques voltes del final -quasi al mateix temps que Antonelli- també traït per un problema de fiabilitat amb el seu Ferrari. L’holandès Max Verstappen va ser quart, mai realment en el joc, el McLaren d’Oscar Piastri va ser cinquè i el Red Bull d’Isack Hadjar va ser sisè. A més de Leclerc i Antonelli, també es van retirar Lance Stroll, Fernando Alonso, Valtteri Bottas, Nico Hulkenberg i Oliver Bearman. Una jornada amb implicacions agredolça sobretot per a Mercedes, que per primera vegada des de l’inici del campionat no guanya un Gran Premi i que ara veu com Hamilton s’apropa perillosament a la classificació, per darrere de Kimi Antonelli. Els que somriuen, però, tornen a ser els aficionats italians, que després d’escoltar l’himne de Mameli durant cinc curses consecutives per Kimi Antonelli, avui l’escolten -per primera vegada després de trenta-quatre carreres- de nou per a Ferrari. I per primer cop combinat amb l’anglès un dels pilots més exitosos de la història de la Fórmula 1.
